dijous, 25 de novembre de 2010

Sí, calia

Fa quatre anys jo em vaig mostrar molt crític amb la reedició del trist-partit. Després del pacte Mas-Zapatero, amb l'assassinat polític del Pasqual Maragall i la retallada de l'estatut a canvi de la presidència de la Generalitat, un nou pacte amb el PSC no semblava la millor opció.

Darrerament hi ha amics i coneguts que em pregunten sobre els set anys de govern d'esquerres i, sobretot, si calia pactar amb el Montilla. Aquests darrers quatre anys he canviat d'opinió.


Demografia. Si li fem una ullada a l'Idescat tenim aquestes dades: l'any 1981 els menors de 20 anys representaven el 32.91% de la població catalana. El 1991 aquest segment de la població ja havia baixat fins el 25.63%. El 2001 ja eren només el 19.22%. Actualment els menors de 20 anys representen el 20% de la població, i una part molt important són persones nascudes a l'estranger. Persones que, a part de no poder votar perquè no són ciutadans espanyols, després de travessar milers de quilòmetres per a vindre a viure a Europa, tampoc els hi costa gaire fer uns quants kilòmetres més i canviar Lloret de Mar per Marbella, o Barcelona per París.
Què vull dir amb això? Doncs que ja ha passat l'època del creixement de l'independentisme a base d'anar guanyant els joves. Els joves segueixen sent importants, sí, però ja no són imprescindibles.
Ara, per a que creixi l'independentisme, cal convèncer els federalistes.

Fracàs federal. Fa un parell de mesos, el President Maragall va demanar un referèndum per a triar d'una vegada si volem mantindre la situació actual, reformar la constitució espanyola per a fer un estat federal o proclamar la independència.
Si s'hagués fet aquest referèndum l'any 2000, hauria guanyat el federalisme. I si s'hagués fet el 1990, també. Per a que en un futur triomfi l'independentisme, cal que primer fracassi el federalisme. Cal que els federalistes es convencin que no poden canviar l'Espanya Eterna, centralista i castellana.

I calia que el federalisme fracassés per ell mateix, sense marge per culpar la dreta centralista, ni l'esquerra independentista. I ha estat en Rodríguez Zapatero, un president que es defineix com a socialista i federalista, qui ha enterrat el somni federal del PSC.

Xarnego. A principis del segle XX, Alejandro Lerroux va promoure la catalanofòbia entre els immigrants hispans a Catalunya. Durant la transició, Federico Jiménez-Losantos, Amando de Miguel i companyia intentaren ressuscitar l'esperit lerrouxista al Principat. Als anys 90' els piju-progres impulsaren el Foro Babel, grup d'intel·lectuals que, juntament amb rebotats del PP, va culminar amb la fundació de Ciudadanos-Partido de la Ciudadania l'any 2006.
Calia desactivar l'etnicisme. Calia desarmar els que argumentaven que el catalanisme, i l'independentisme, són projectes xenòfobs i excloents. Calia acabar amb el mite que, en aquest país, només manen els que són d'ací de tota la vida (i de família burgesa, preferentment). Un xarnego governant amb els independentistes, aquest ha estat el pitjor malson que han patit els lerrouxistes durant aquests darrers quatre anys.
No hem acabat amb l'odi, ni amb la catalanofòbia, però sí que hem enterrat (definitivament?) el risc d'enfrontament entre catalans per raons d'origen (o de cognom, si ho prefereiu).

Fracassat el federalisme i allunyat el fantasma d'un enfrontament entre catalans per raons d'origen, el camí vers la Independència es veu més clar i assequible.

Aquest diumenge votaré Esquerra Republicana de Catalunya. Sense l' il·lusió de fa set anys, però els votaré.

27 comentaris:

Alyebard ha dit...

Molt bona anàlisi. Menys en el vot, coincidim en els arguments. Cop de Barret!

Remitjó ha dit...

Bon anàlisi.

Vista la política catalana des d'una perspectiva valenciana i comparant amb el que tenim aquí... es pot aplicar el refrany que diu "el tort és el rei"

Pere Llufa ha dit...

Jo també he reflexionat al voltant de tot plegat i crec que, a més, ERC és l'únic partit que pot condicionar al govern que surti d'aquestes eleccions a continuar avançant vers els nostre alliberament nacional i mostrant als que encara no estan prou convençuts que l'encaix a Espanya no és possible de cap manera.

Per això jo també votaré ERC aquest diumenge.

Pere Perellon ha dit...

Molt interessant la seva entrada.

Llesca ha dit...

Sort de vostè, que posa les idees i els fets en ordre, perquè aquests dies amb el batibull cerebral que ens estan provocant, cada vegada veia les coses menys clares i més desdibuixades.

xavi ha dit...

ara faré d'esquerreta...gent valenta :D

Jpmerch ha dit...

En la meua opinió, encerta en la diagnosis, però erra en la medicació.
Sr. Remitjó, l'estructura política que tenim ací és diferent a la catalana, però el resultat n'és el mateix: estancament.
Perdó per l'incís.

El senyor gerent ha dit...

Doncs miri'n... jo no.
No votaré per cap partit amb representació parlamentària. Votaré per castigar. Votaré opcions radicals, minoritàries, o extravagants, tant me fa.

Perquè tots els actuals partits apoltronats han demostrat que un cop allà, al poder, es venen la iaia sense problemes, es patejen el crèdit dels votants i se'ns enriuen a la cara amb les seves disputes internes.

Potser algun dia tornaré a votar ERC, potser... si n'aprenen. No perdo l'esperança.

L'article, bo, bo...

Dani ha dit...

Jo no votaré ERC per tres raons:

(1) Crec que fer un referèndum no és la millor opció perquè, per començar, és il·legal i, a més, si es perd és un cop molt fort.
(2) Com ja han dit per aquí, un cop són al parlament, tots volen mamar de la teta.
(3) El Puigcercós em sembla un home just. I quan dic just vull dir que gairebé no hi arriba…

No és millor que qui hagi de votar sí a la independència en un eventual referèndum voti a un partit que vulgui declarar la independència unilateralment aquest diumenge? És que, vist així, hi ha "referèndums" cada quatre anys.

Mr. Missis ha dit...

Caratsus, quin analista de política esteu fet.

M'ha agradat sí senyor. Menys el vot.

Jo abans era un ERC convençut, però després del primer tripartit vaig escriure a ERC que si us plau, no reeditessin aquella infàmia.

Des de llavors, he votat en blanc sense parar, fins aquestes properes eleccions. Tornaré a escollir un partit, ja el tinc decidit, i no serà ERC, ja en tinc prou del seu fracàs i de la seva ineptitud per a gestionar la gran confiança que se'ls va fer. I el senyor Puigllardós el trobo d'un baix nivell lamentable.

MARTELL DE REUS ha dit...

Nosaltres som tres i farem solució Salomònica: un votarà Carretero, l'altre el Laporta i l'altre ERC tot i que finalment el Diputat serà pel PP.

Doctor J ha dit...

Estic bastant d'acord, sobretot si fessin el que diuen que volen fer. El cas és que ens enganyen tots i el sistema fomenta sempre l'statu quo. Caldria fer un cop d'efecte apart de la merda d'eleccions que ens venen com si fos democràcia. Seguim en un sistema feudal però ara ens fan creure que votant cada quatre anys tens alguna cosa a dir. Tots els partits que es presenten tenen la poltrona hipotecada a empresaris i no precisament a treballadors.

Ni piu ha dit...

ERC? ah. Jo anirè a fer una calçotada i si arribo a temps..

Anònim ha dit...

No hi estic d'acord. Pel que fa a la demografia, la figura de l'immigrant catalanista tipus Mohamed Jordi és molt més freqüent del que podria semblar. L'independentisme té encara el seu sector de vot més important entre els joves i si no és un projecte il·lusionant que faci vibrar acabarà desapareixent com desapareixeran els fumadors, una cosa que es prova de jove però s'acaba deixant quan et fas gran. El federalisme sempre ha estat titafredisme. Els que han volgut anar d'assenyats i que semblen la solució de compromís entre els dos extrems. Aquest ha estat el seu èxit però ja comença a ser el seu problema. En temps de crisi la gent vol canvi. El que sí que ha estat divertit ha sigut veure a la caverna de "ciudadanos del mundo" bramant contra Montilla perquè no ha concedit una pensió vitalícia als nascuts a Iznájar (un traidor a sus raíces!!!), desgraciadament en Pepe no té prou nivell per enterrar l'anticatalanisme.
Dit tot això, fins i tot si acceptés la teva argumentació no veig perquè s'hauria de votar a Erc. Ara els toca aclarir idees, buscar un líder i picar pedra a l'oposició.

Jordi ha dit...

Crec que acabaré votant ERC. Ara bé, a les municipals votaré la CUP.

Txisky ha dit...

El felicito per l'article: per fi algú recorda el lerrouxisme i el seu paral·lelisme amb alguns partits actuals!. Això sí, reelabori l'article de cara a les eleccions locals de l'any vinent: hi podran votar colombians, equatorians, paraguaians, bolivians, peruans, xilens, noruegs i, de moment, novazelandesos...

Pel que fa a votar ERC, estic amb el Sr. Gerent, que s'ho currin una miqueta a l'oposició i després veurem si els torno a votar o no!.

esmegmatitzat ha dit...

dncs jo estic a així (faig un gest de juntar els dits de la mà amb una distància molt petita) de votar Solidaritat Catalana... sé que el Laporta és un ent fastigós i corrupte i que la ideologia és més aviat de dretes però... aquest tio està tant boig que un dia d'aquests surt al balcó de plaça sant jaume i declara la independència unilateral de catalunya!
a més, no creu que seria graciós veure un paia com ell al parlament?

iaiapunkarra ha dit...

D'això se'n diu fe cega. Em recorda a una amiga meva, que durant aquests últims anys ha vist reduïdes dràsticament les dues pensions de les dues persones que té al seu càrrec, i tot i aixís, segueix votant socialista perquè "és socialista de tota la vida".

Josep B. ha dit...

Francament coincidim en tot des del nom de pila fins al vot i la manera de fer-ho.

A Dani:

Aquest és el punt més negre i més vergonyós de la constitució actual, negar el dret a decidir és negar la democràcia.

Ergo, si els referèndums són il·legals la constitució és antidemocràtica i per tant ha de ser immediatament corregida.

Pel que fa al teu vot, ja em sembla bé, tens dret a votar, o no fer-ho, el que vulguis, però no cal que et justifiquis, simplement no ets independentista i no votaràs un partit independentista, la resta d'arguments sobren. Jo no votaré al PP ni al PSC precisament pel contrari.

Respecte a la intel·ligència d'en Puigcercós, doncs no ho sé si és tan curt com insinues però n'hi han de molt pitjors al panorama polític.

Josep B. ha dit...

També he de dir que valorat votar la CORI, a la fi seria el camí més ràpid cap a la independència, no caldria ni demanar-la, en el moment que hagessin de negociar resamb la Carmen de Mairena ens feien independents sí o sí.

I a més tindríem follodrom nacional

Dr. Muerte ha dit...

Votin votin! que jo ja m'hi miraré diumenge al vespre a veure què han decidit entre tots vostès.

Dani ha dit...

@Josep B:

No sé d'on ha deduït que no votaré a un partit independentista. Que jo sàpiga, a part d'esquerra n'hi ha d'altres. És més, crec que deixava clar que sí votaria independència, però no via referèndum. És que no entenc aquesta obsessió d'embolicar-se en referèndums. Si tothom que votés sí en un referèndum vota un partit independentista ja està.

Respecte de la intel·ligència dels polítics, no en tinc prou amb que n'hi hagin de més burros. És com si el Guardiola s'exculpés del fitxatge del Txigrinski (o com collons s'escrigui) dient que n'hi ha de més dolents.
I pel que fa a la constitució, a veure qui és el maco que proposa de canviar-la. Si no permet de fer referèndums autodeterminants i ni de broma la deixaran canviar perquè sí que ho faci… No sé on voleu anar. Ens em de barallar uns anys més per canviar-la per poder fer un referèndum si es pot votar independència aquest dilluns? A part del que ja vaig dir que, si es perd (cosa bastant més que probable ara per ara) és un cop molt fort.

Bé, ja sé que he dit el mateix, però és que jo ho veig més clar que l'aigua.

Companys ha dit...

@ Dani: "Si tothom que votés sí en un referèndum vota un partit independentista ja està"

Aquest si condicional és la clau.

D'independentistes n'hi ha a tots els partits (fins i tot al PP segons les enquestes) i aglutinar-los tots en un de sol em sembla impossible, com molt bé veurem demà a la nit.

Quant al referèndum, no sé d'on s'ha tret la idea que cal demanar permís a Espanya per a celebrar-lo. Cap nació que ha accedit a la independència per la via del referèndum ha demanat permís a l'estat al que pertanyia per celebrar-lo (a excepció, provablement, del Quebec).

Si s'aconsegueix una majoria parlamentària favorable a la convocatòria d'un referèndum d'aquest tipus, l'Estat espanyol ja pot dir missa; el Parlament té el suficient mandat moral per tirar-lo endavant i dubto molt que l’Estat espanyol, davant d’aquesta majoria, enviés un policia a cada urna per evitar que se celebrés.

D’altra banda, és lògic que si algun dia hi ha una majoria parlamentària favorable a la independència (ja sigui d’ERC, de SI, de la CORI o conjuntament amb diversos partits), es declararia la independència. És una obvietat tan gran que quasi ofèn posar-la en dubte.

Però desenganyem-nos. Aquesta majoria ara no hi és i demà a la nit encara estarà més lluny de ser-hi.

En canvi, configurar la majoria favorable a la celebració d’un referèndum és més senzilla, perquè només cal buscar 68 diputats demòcrates —no cal ni que siguin independentistes— convençuts que no passa res per donar la veu al poble en un tema tan important com aquest. I d’aquests diputats també n’hi ha a tots els partits.

Per tant, o esperem que es compleixi aquest si que dius (que malaurament no serà demà), o mentrestant no arriba busquem altres camins i dreceres que ens hi portin.

Ep, i això no només ho dic jo, ni en Puigcercós, ho deien també en López Tena i l’Uriel Bertran fins el dia abans de fundar el seu propi partit.

Uriel Bertran, 21 de juny 2010: El Referèndum per la Independència

O veure l'article del 3 de juliol al mateix blog.

Anònim ha dit...

Si hagués d'escollir entre una poma bona però arrugada, una de menys bona però llisa per fora, o una bona i llisa però massa petita.,en quina em quedaria?

Doncs depèn la gana, oi?!

Albert B. i R. ha dit...

Jo fins ara també votava Esquerra però aquest cop no ho faré i apostaré per Esquerra.
Durant aquests anys, Esquerra ha tingut una oportunitat extraordinària per, des de la força que dón estar en un govern, explicar a tota la població els avantatges de l'Estat propi, sobretot en amtèria econòmica. I de governar de forma excel·lent, per a vincular independentisme i regeneració democràtica. Enlloc de tot així, han caigut en els mateixos vicis i errors de la resta de partits i han malbaratat una oportunitat única. Ara amteix, no els puc fer confiança.

La RaTeta Miquey ha dit...

Falten 4 o 5 hores per a que obrin les urnes i encara estic decidint si anar-hi o no, si votar o castigar, si votar esquerres o nacionalistes... mai, com aquesta vegada, mai m'havia costat tant decidir-me...

Josep B. ha dit...

A Dani: Primer de tot disculpes per no entendre que votaries altra opció independentista, tot i que no queda clar al teu missatge inicial.

De totes maneres, el fet que un senyor (Laporta?) surti a la balconada i declari la independència és tan efectiu ( o tan poc efectiu) com celebrar un referèndum i davant les organitzacions internacionals és molt més difícil de defensar.

Per a mostra L'antiga Iugoslàvia on Montenegro ha assolit la independència amb un referèndum i Kososo amb una declaració unilateral (on tenim els tancs per fer-ho, per cert)