dilluns, 13 de desembre de 2010

Violència estadística

La Generalitat de Catalunya ha publicat l' Enquesta de Violència Masclista a Catalunya 2010. Com és habitual en aquests casos, les dades són preocupants.

És preocupant i indignant que un 26% de les dones catalanes hagin estat víctima d'alguna mena de violència. Hom es pregunta per a que paguem policies i jutges si després no serveixen per a protegir els més indefensos de la nostra societat.



Però també és preocupant com es formulen algunes preguntes i quina mena de conclusions se n'extreuen. O se'n volen extreure. Fixeu-vos en aquesta, a les pàgines 18 i 19 de l'esmentat informe:

Ara li llegiré una relació de comportaments que alguns homes practiquen amb les seves parelles. Indiqui, si us plau, fins a quin punt li sembla que aquests comportaments són formes de violència masclista?
Valori-ho en una escala de 0 (no ho són gens) a 10
(ho són totalment
)

Donar-li una bufetada, un cop, una empenta
. Ah, per increïble que sembli, hi ha enquestats (i enquestades) que consideren que això no és violència masclista. Bé, potser no és masclista, però en qualsevol cas sí que és violència.
Llançar-li un objecte en una discussió. És sorprenent que algú cregui que no és violència masclista. I què és? Un entrenament per a les proves d'atletisme? Bé, en tot cas és violència. Potser no és masclista, però és violència.
Controlar on és i què fa en cada moment. Bé, tot i que no és ben bé violència, sí que, en molts casos, és el preludi de la violència. En tot cas no és masclista, ja que això no distingeix gènere.
No tenir mai en compte la seva opinió. QUÈ!? Ara sí que estic flipant. Els experts i les autoritats del nostre país consideren que no tindre en compte l'opinió d'algú és un acte de violència??
Així doncs, si a l'empresa on treballo no tenen mai en compte la meua opinió, sóc víctima de violència laboral? I si la meua comunitat de veïns no té mai en compte el meu parer, estic sent víctima de violència veïnal? Si els polítics i funcionaris d'aquest país mai tenen en compte la meua opinió, puc dir que sóc víctima de la violència de l'estat?

Tants anys creient que per a ser un mateix cal saber passar de l'opinió dels altres i ara veig que no, que si ho faig estaré exercint violència contra els altres. Tants anys passant dels altres, convençut de fer el bé perquè no em ficava en els seus afers, i ara em diuen que estic agredint els altres.

Un com més les feminazis s'aprofiten de drames terribles per a imposar-nos la seua dictadura. Pretenen regular les relacions privades entre particulars?

Sí, espereu-vos el pitjor: volen regular les relacions privades entre majors d'edat.

10 comentaris:

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Tinc un dubte: Si un home insulta a un altre home també és violència masclista? O en aquest cas seria homofòbia encara que cap dels dos fossim homosexuals?

Xussep ha dit...

No us perdessiu pas l'entrevista de l'any!!!

http://destorb.blogspot.com/

Neandertal Total ha dit...

En eixes coses, com en tantes altres, els Neandertals estem molt més avançats que l'anomenat Home Modern.

Alyebard ha dit...

Sort que aviat no quedara ni una hippyperroflauta feminazi manant a mossos i fent enquestes.

El porquet ha dit...

Passo de la seva opinió.... a què fa mal eh????

Agnès ha dit...

Em perdo en aquest tema com més en sento parlar, no entenc on comença i on s'acaba el sentit comú. Doncs si miro prim, quan mons pares em van fotre alguna patecada al darrera, estaven practicant violència!? i si no ho trobo malament que ho fessin, passo a ser jo maltractadora en potència?

Veu, ja som dos que no ens ho pensavem que ho erem.

Aris ha dit...

Em sembla molt maalament la violència masclista i quantes més mesures es prenguin millor, però, tenia un company de feina que no havia mai fet mal ni una mosca i estava separat i tenia una filla. En una discusió per a veure com es repertien les visites a la nena, la cosa va pujar de to i ella li va posar una denúncia i va acabar detingut 48 hores, sense poder veure mai més a la filla i pendent d'un judici per maltractaments. Li va costar un any, molts diners d'advocats per convèncer que mai havia pegat a la seva dona al jutge.

Anònim ha dit...

L'acudit: un guàrdia forestal li diu a una noia asseguda a la riba del riu: perdoni senyoreta, però l'he de multar per pescar en aquest riu.
La noia li diu: jo no estic pescant!
El guàrdia: perdoni, però veig que té una canya de pescar al cotxe.
La noia: és del meu pare, jo no l'he ni tocat!
El guàrdia: ho sento, però si té l'instrument per fer-ho jo l'haig de multar.
La noia: en aquest cas jo el denunciaré a vostè per violació.

La nena del pou ha dit...

Aris, com en tot, a vegades paguen justos per pecadors i hi ha gent amb mala bava que s'aprofita de les lleis per inventar-se denúncies i fotre algú... Com que no em cau bé el profe del meu fill poso una denúncia per pederastia. Amb el temps es demostrarà que no és certa però el mal ja estarà fet. Amb la violència de gènere es pot fer el mateix. I amb tantes altres coses: mireu el cas del senyor Assange... Les falses acusacions d'aquesta mena haurien d'estar durament penades.

Sergi ha dit...

Recordi aquella dita popular: "quan arribis a casa, el primer que has de fer és fotre una bona hòstia a la teva dona. Tu no sabràs per què, però ella sí".