diumenge, 30 de maig de 2010

31 de maig (Josepòtica)

Amb motiu del Dia del Blogaire en Crisi (darrer dilluns de maig), un servidor, persona sòrdida i autista de merda solidària i altruista de mena, us ofereix un recurs que no falla mai en eixos moments de buidor creativa: LA JOSEPÒTICA.

Efectivament, en els moments d'escassa inspiració (cosa que només em passa uns 362 dies l'any) un servidor fa ús de la Josepòtica. Si la Domòtica és la robòtica aplicada ales coses de la llar, i l'Urbanòtica és la robòtica aplicada a l'urbanisme, la Josepòtica és justament això, la robòtica aplicada a les coses pròpies del Josep. Com per exemple actualitzar aquest blog.


Aquest és el robot que actualitza el meu blog quan jo no en tinc ganes, o temps. Funciona amb una senzilla aplicació de Visual Basic i l'únic que fa es anar combinant Personatges (el sogre calb, M.V., les travel·los brasileres...), Llocs (bars de paioponis, discoteques petardes...), Esdeveniments (festes majors, presentacions de llibres...), Frases (dites populars, eslògans publicitaris) i Situacions de tota mena (random).

Per exemple:

El meu sogre calb i jo anàrem al bar-restaurant bolivià El Mayakumbo de Guacachamba, a la presentació de la Guia Macholón de Güiskeries de Carretera i mon sogre es va ajupir a recollir una moneda de dos cèntims que li havia caigut, i aleshores... Ha ha ha (riures enllaunats).

Coneixeu la famosa dita popular "L'intel·lecte me la porta fluixa, doneu-me pit i cuixa"? Es deia molt al segle XIV al polígon industrial de Carrús.... Oooh (gestos d'admiració per l'exhibició de tanta cultura).


Aquest és la primer Robot Josepòtic, la versió 1.0 Estava programat en TurboPascal, ocupava dos diskets de tres i mig, era lent i tenia massa ploma.
Però hi ha gent que encara l'utilitza, coses de la cybernostàlgia.

I com que us conec, i sé que sempre penseu el mateix, us diré que , també faig servir la Josepòtica per a complir amb les meues múltiples amants quan tinc l'agenda massa atrafegada.

Reflexions lògiques de cap de setmana

Si neguem una negació, fem una afirmació.
Si dividim per una divisió, fem una multiplicació.

Si ridiculitzem allò que ja és ridícul... no estarem dignificant-lo?


dimecres, 26 de maig de 2010

Fes l'amor i no la guarra (strike 1)



El líder libi Muammar al-Gaddafi es passeja pel Món escortat per una guàrdia pretoriana de dues-centes noies verges. Un servidor, una mica més modest però amb el mateix esperit revolucionari, ix el cap de setmana escortat pel Kommando d'Amics Solters (el temible KAS). Tot i que la majoria ja no són verges, fa tant de temps que no encloten que qualsevol dia els hi creixerà un himen a la punta del gland.

Al patoll manyuclant que habitualment m'acompanya cal afegir-hi un grapat d'amics, coneguts i saludats que recentment ha tallat amb les seues respectives parelles. Efectivament, el meu entorn és ple de persones amb politraumatisme sentimental.

Per això m'ha alegrat la notícia d'una possible guerra a Corea, perquè des de l'època de Lord Byron, aquells que han patit un desengany amorós s'han anat a la guerra a oblidar i ofegar les penes en sang (pròpia o aliena). Avui mateix els proposaré que s'allistin a l'exèrcit coreà (si trien la del nord o la del sud és poc important).

No em critiqueu, al cap i a la fi jo també vaig patir el mal d'amors quan era jove, i a la guerra que m'hi vaig anar.



Dedicat als kamarades del Front Super Revolucionari Mega Independentista Tope Kombatiu Aaaah Tots Són Botiflers i Feixistes Menys Jo (el cèlebre FSRMITKATSBIFMJ, que té nom de volcà islandès). Parafrasejant a Churchill, Mai tants pocs havien fet tant per a tants fabricants de pintures i extintors.

dilluns, 24 de maig de 2010

L'inevitable entrada sobre LOST

"Una novel·la és un bon inici i 200 pàgines més" Gabriel García Márquez.




"Una sèrie és un bon inici i sis temporades més. I si tenim trames diverses, finals obertes i espai de debat, llavors ja tenim una sèrie d'èxit". Conclusió personal arran del fenomen LOST.


Els que n'estan malalts (i treballen de valent)
Els que són uns malalts (i els ho agraïm)
El que es modera (i és ben gràfic)
El que ha perdut el temps (podria haver gaudit del final en versió gaucha)
El que prendrà represàlies (i jo l'aplaudiré)

Un servidor encara no ha vist la sisena temporada. Començo a sospitar que sóc un home afortunat.

28 de maig


El 28 de maig del 1814 les tropes franceses abandonaven la ciutat de Barcelona, en aquell temps capital del departament francès de Montserrat. En poques setmanes queien Girona (departament del Ter), Perpinyà (departament del Pirineus Orientals) i Narbona (departament de l'Aude). I l'Imperi de Napoleó arribà a la seua fi.


L'Imperi Francès de Napoleó i el Regne d'Espanya de Josep I tenien constitucions basades en els ideals Revolució Francesa. L'espanyola era l'anomenada Constitució de Baiona de 1808. S'havia abolit l'esclavatge, el Tribunal de Sant Ofici i els privilegis de la noblesa. Eren estats laics, amb (teòrica) llibertat política i sufragi universal (masculí).

Ferran VII va ocupar a Catalunya quan ja havia revocat la Constitució de Cadis de 1812. Els defensors de la Llibertat foren acusats d'afrancesats i durament represaliats. Tornà l'esclavatge a les Amèriques (de fet, mai va desaparèixer), i s'acabà la llibertat política i religiosa.

I el més greu és que des de fa un parell d'anys, i fins el 2014, tot de pobles i ciutats celebren orgullosos actes del bicentenario. Com si tinguessin gaire cosa de la que estar orgullosos.

dimecres, 19 de maig de 2010

Blogs de dones que es creuen eròtiques

Un servidor no és filòleg, així que no entraré (si no és es imprescindible) en el debat de la literatura de gènere. Si de cas, en comptes de literatura de gènere, parlaria de literatura de nombre, per a eixos casos on hi ha més d'un autor. Però de llibres de l' Andreu Martin (que té una vintena de llibres escrits a mitges amb un altre autor), de n'Ana Rosa Quintana (i els seus problemes informàtics) o dels cadàvers exquisits, ja en parlaré un altre dia.

Avui us parlaré del temà que vaig esbossar fa uns dies: els blogs eròtics escrits per dones.

La sexualitat és inherent a l'espècie humana i cada persona, d'acord amb allò que la defineix i condiciona, la veu i viu d'una manera diferent. Hi ha una sexualitat i un erotisme masculí, així com un de femení, i també un erotisme heterosexual i un d'homosexual, un de jove i un de vell, un de sa i un de qui pateix dolències, i així tants com vulgueu.

Només un cretí podria negar la capacitat de les dones per a consumir i produir erotisme.




Hi ha un llarg llistat de blogs eròtics escrits per dones (però no necessàriament només per a dones) i si comence la llista no l'acabe (Lucrècia de Borja; Nikita, la femme; El secret; Some pics; Chica mala etc....).

En tot cas el que voldria és comentar-vos una característica comuna que tenen totes aquestes autores. A l'hora de deixar algun comentari al seu blog:

Les pots insultar grollerament: "guarra, truja, malaputa..."
Les pots insultar provocant-los-hi hilaritat: "pecadora, fornicadora, cremaràs a l'infern..."
Pots intentar lligar amb elles: "així que t'exciten els tuaregs vestits de bomber? Doncs tinc l'uniforme a l'armari i el dromedari aparcat davant de casa... mai se sap quan pot haver-hi un incendi al desert..."
Pots autocitar-te sense complexos: "jo tinc un relat semblant, clica aquest enllaç..."

... i no passa res, ho accepten la mar de bé.

Ara bé, el que mai de la vida et deixaran fer, el que mai et perdonaran, és que te n'enfotis i que diguis que el que fan no és excitant.

Es creuen tan modernes, tan artistes i tan atractives, que són incapaces d'acceptar la crítica i, molt menys encara, la mofa, la befa i la conya.

I si us he de dir la veritat, alguna d'aquestes autores (esmentades ací, o no) sovint publiquen relats, articles, dibuixos i fotografies que semblen perpetrats per l'ésser humà que apareix cantant en aquest video.





Entrada dedicada als que ja tenen trenta anys i encara són verges. En el fons, s'estalvien mal de caps.

dilluns, 17 de maig de 2010

Experts i professionals que decideixen per tu

Expert— Bon dia, és vostè la Laia Genitalhöcker?
Laia— Sí, qui demana?
Expert— El Departament de Benestar Social i Família.
Laia— Vostè dirà.
Expert— Segons les nostres dades, vostè té vint-i-nou anys, és soltera i no té fills.
Laia— Sí, i què?
Expert— Doncs que segons els nostres estudis —jo mateix sóc un demògraf expert en natalitat— la baixa natalitat, i el retard en l'edat de concebre el primer fill, provoca greus perjudicis a la Sanitat Pública i al Sistema Públic de Pensions. Perjudicis econòmics a la Tresoreria de la Seguretat Social, i amb els anys augmenten els problemes amb l'embaràs i el part.
Laia— Sí... ja he llegit alguna cosa als diaris...
Expert— Jo sóc expert en el tema.
Laia— Ja... i jo que hi pinto en tot això?
Expert— Doncs que és imprescindible que les dones de la seva edat siguin mares quan abans millor. Si vostè s'hi posa ara, en cosa de nou mesos ja serà mare.
Laia— Què!?
Expert— Doncs que hauria de ser mare. Tenim a la seva disposició aquest llistat d'entitats col·laboradores que li pot ser d'utilitat.
Laia— A veure aquest llistat.... el Centre de Planificació Familiar... la Clínica de Fertilitat... la Fundació d'Ajuda a les Famílies Monoparentals... l'Associació Cultural Mandinga... el Club de Fans de Pajares i Esteso...
Expert— Cobrim tots els aspectes: jurídic, econòmic, sanitari, tècnic-executiu...
Laia— Impresionant...
Expert— Per cert, ací també hi viu el senyor Otto Genitalhöcker?
Laia— Sí, és el meu besavi. Està molt enfeinat preparant la festa del seu 101 aniversari. Què volen d'ell?
Expert— Aquest senyor que m'acompanya també treballa pel Departament. Ell és un analista expert en esperança de vida, mortalitat i càlcul del cost que té per a la Seguretat Social la gent que viu més temps del que ha cotitzat.
Laia— També li porten un llista d'entitats col·laboradores?
Expert— Doncs sí... a veure... crec que és aquesta... Boixos Nois, Latin Kings, Ñetas...


De moment, un servidor viu i vota a Barcelona. Diumenge vaig anar a votar, i vaig triar l'opció C (cap de les anteriors).

El cens electoral superava el milió quatre-cents mil votants, i la despesa de la consulta, que havia de ser de dos milions d'euros, pujarà a gairebé tres milions d'euros... és a dir: 2.14 euros per votant!

Tenint en compte que les obres estaven pressupostades en centenars de milions d'euros (variable segons A o B) i que l'impacte de les obres afectaria a la gent que viu i/o treballa i/o estudia i/o compra i/o surt de festa per Barcelona, més de tres milions de persones, i que l'impacte de les obres significaria pèrdues de milers de milions d'euros, PREGUNTAR ABANS DE TOCAR RES ERA JUST I NECESSARI. I per 2.14 euros que m'ha costat, ho trobo barat.

Que els enemics de la democràcia critiquin una consulta popular, és lògic i previsible. Que els cretins habituals diguin que "ja hi ha experts i professionals que cobren per prendre decisions i a mi no m'han de fer perdre el temps" és comprensible, ja que no donen més de sí, pobrissons. Però les persones amb dos dits de front, quan s'ha de prendre una decisió important, que costa molts diners i que durant molt de temps afectarà a moltes persones, volen dir la seua!

Les decisions que afecten la butxaca, el temps i el benestar de les persones, no són (només) tècniques, són (també) decisions polítiques.

Baixa participació? Sí, i què? L'abstenció és una opció legal i legítima. Això, de moment, no és cap república bananera, on el vot és obligatori. La gent és lliure de no anar a votar, si així li dóna la gana. Només cal que siguin conseqüents amb la seua opció.

Nyap digital? Sí, i molt gros. I si per mi fos, els responsables haurien d'anar a la presó, per delicte electoral. Una tupinada, encara que sigui informàtica, no deixa de ser un delicte.

Apunt històric: Tant de bo ens haguessin consultat l'any 1996, quan el Pasqual Maragall va tindre la genial idea del Fòrum 2004.

Proposta de futur: Referèndum sobre el traçat de l'AVE, sobre els Jocs d'Hivern, retallada salarial de l'alcalde i regidors... i a ser possible, per tal d'optimitzar recursos, fer-lo el mateix dia, en tres urnes diferents.

diumenge, 16 de maig de 2010

Javier Clemente, eixe home

(epinici al Ros de Barakaldo)

La merescuda victòria del Barça ha ocultat la notícia esportiva de la jornada: el nou èxit de Javier Clemente. Mai una prima a tercers havia estat tan útil en la salvació d'un equip. Però el Ros de Barakaldo no ha decebut els seus fans i ha enfonsat el Valladolid CF a la segona divisió.
L'apòptosi del futbol,
el rei del zero a zero,
l'home que ens fa escoltar com creix la gespa,
l'iratxo de les dutxes del vestuari,
l'elegia de l'esport,
el Gran Innovador de la Play Statiton, aplicada a la teledirigida selecció de l'Iran (i delirant)




Misteri, intriga i emoció... quin serà el proper equip en ser enfonsat pel metafísic del Nerbión?

divendres, 14 de maig de 2010

Reflexions eròtiques de cap de setmana



Estimats lectors, estimades lectores:

estava jo escrivint una entrada sobre l'erotisme a internet, especialment en els blogs escrits per dones, quan vaig tindre la mala pensada d'il·lustrar l'entrada amb una imatge al·legòrica.

Jo volia posar una d'eixes fotografies elegantment eròtiques, en blanc i negre o en tons ocres, amb dones maques i entorns sensuals.

Però no sé en que em vaig equivocar al fer la cerca amb operadors booleans.

Sí, he de deixar el porntube immediatament.

dimecres, 12 de maig de 2010

Tutti frutti multiculti (Elvis 3.0)


Aguanta't la bulba, pelant bambú!

Tutti frutti, oh, dumbie
Multiculti, oh bloody!
Cosmopoli, ah, oh, dumbie
Multiculti, oh, bloody
Multiculti, oh, dumbie!

Aguanta't la bulba, pelant bambú!

Got a girl
Named Sue
She knows just what to do
I gotta girl
Named Sue
She knows just what to do
She travels to the east
She travels to the west
She's the girl
of five continents.

Tutti frutti, oh, dumbie
Multiculti, oh bloody!
Cosmopoli, ah, oh, dumbie
Multiculti, oh, bloody
Multiculti, oh, dumbie !

Aguanta't la bulba, pelant bambú!

I got a girl
Named Daisy
She almost drive me crazy
I gotta girl
Named Daisy
She'll makes me a nazi
She wants a clitoridectomy
Yes, indeed
Boy, you don't know
What she's doin' to me.

Tutti frutti, oh, dumbie
Multiculti, oh bloody!
Cosmopoli, ah, oh, dumbie
Multiculti, oh, bloody
Multiculti, oh, dumbie!

Aguanta't la bulba, pelant bambú!

I gotta "progre" named Daisy
She almost drive me crazy
I gotta girl
Named Daisy
She'll makes me a nazi
She needs a lobotomy
Yes, indeed
Doctor, you don't know
What she's doin' to me.

dilluns, 10 de maig de 2010

Els amics del friendly

Fa un parell de setmanes, al blog del senyor Sergi vaig llegir una entrada molt interessant on es feia servir el terme vell-friendly.

Si la paraula gay-friendly fa referència a locals, institucions o esdeveniments que no estan organitzats per gais, ni adreçats específicament a gais, però on els gais s'hi poden trobar molt a gust; i l'expressió hetero-friendly, es refereix a locals, institucions o esdeveniments que estan organitzats per gais, no pas per heteros, i estan adreçats principalment a gais, però on els heteros s'hi poden trobar molt a gust (és a dir, no hi ha habitació fosca, ni fist-fucking en públic), el significat de la paraula vell-friendly està prou clar.

Seguint amb la mateixa lògica, ací teniu uns quants fiendly que caldria promocionar:


— DALTÒNIC-FRIENDLY

Per a la majoria de la població el festival multicolor arriba a la saturació cromàtica i pot provocar migranyes, marejos i lesions a la retina. Però pels nostres estimats daltònics són d'allò més inofensius.

Els festivals de cinema de Bolywood, les desfilades de moda d'Ágata Ruiz de la Prada, la mateixa Ágata Ruiz de la Prada, les trobades filatèliques i les institucions internacionals on s'hi exhibeixen moltes banderes.


Sumant minories, vers la majoria sobiranista.



— FAMILY-FRIENDLY

Un lloc on pares i fills, avis i néts, marits, mullers i amants puguin estar junts gaudint d'un ambient agradable i d'un bonic espectacle.

Els festivals DISNEY, la desfilada del Dia de l'Orgull Gai (cada dia costa més de distingir un de l'altre), una cursa de braus a la Monumental (l'animal no pateix, la sang és salsa ketchup, les banderilles no punxen perquè són de velcro i el torero Ortega Cano és heterosexual), el Centre de Planificació Familiar el diumenge a les 8 del matí (la família que avorta unida, es manté unida), les Jornades de Bioètica i Eutanàsia Aplicades de Mathausen (quan l'avi no acaba d'entendre perquè ens acomiadem d'ell) i la Residència Geriàtrica Belltraspàs.

Tampoc cal fer-ne un gran massa.


— KIDS-FRIENDLY

Especial per a nens, o adults acompanyats de nens. Un entorn ple de màgia i d'il·lusió, on només la ment lliure de l'infant pot volar i copsar tota la fantasia que hi ha.

L'inici del curs universitari a la Facultat de Ciències de la Informació, els mítings sindicals del Primer de Maig, la presentació de Nueva Rumasa, la trobada de Joves Emprenedors i la consulta popular per a la nova Diagonal de Barcelona.

Aquest no ho va entendre gaire bé.

diumenge, 9 de maig de 2010

Moments a la vida d'un home: la porta

La vida de qualsevol home és plena de moments clau. Un d'aquests moments, pel qual tots hi acabarem passant, arriba quan algú obre la porta.


dijous, 6 de maig de 2010

La tria d'Annie Å

L'Annie Å. és sueca i té vint-i-cinc anys. No té feina, no té estalvis, no té patrimoni i la seua família i els amics no poden (o no volen) ajudar-la. L'Annie Å. ho està passant malament, necessita els calers i, d'una manera legal, ara mateix no els pot obtindre.



Ara mateix l'Annie Å. només té dues maneres d'aconseguir diners, totes dues il·legals:

— Opció A. Com la majoria de sueques, l'Annie Å. ha consumit drogues legals, com el cafè, el tabac i l'alcohol. I com la majoria de sueques també ha tastat drogues il·legals com la marihuana, la cocaïna o l'èxtasi. Vendre drogues a petita escala és una opció. Al cap i a la fi ella no obliga ningú a drogar-se, i qui es droga ho fa perquè vol.

— Opció B. Com la majoria de sueques, l'Annie Å. ha estat amb tota mena d'homes (i potser alguna dona, qui sap). Viu el sexe com vol i quan vol. Està de bon veure i molts homes (i algunes dones) voldrien tindre alguna mena de contacte sexual amb ella. Practicar el sexe a canvi de diners, llogar el seu cos, és una opció. Al cap i a la fi ella no obliga ningú a anar-se'n al llit amb ella, i qui va de putos (o putes), hi va perquè vol.

Com qualsevol ésser humà que ha de prendre una decisió, l'Annie Å. fa el seu balanç de riscos i beneficis:

Si tria l'Opció A i l'enxampa la policia, ella anirà a la presó. I quant més hagi venut, o quanta més droga li hagin decomissat, més temps passarà a la garjola. I més val que tots els seus clients siguin majors d'edat, perquè si li ha venut drogues a un noi de 17, la condemna serà encara més llarga. I si algun dels seus clients ha esdevingut addicte per culpa d'ella, li pot posar també una demanda per haver-se aprofitat d'ell i la seua feblesa. I si algú pateix alguna malaltia a causa de les drogues il·legals que ella ha venut, haurà de pagar-li una indemnització. Mal rotllo.

En canvi, si tria l'Opció B i l'enxampa la policia, ella no anirà a la presó. Segons estableix la llei sueca, la prostituta no va a la presó, en canvi els seus clients sí. I no només això, a sobre els serveis socials suecs li passaran una pensió i li pagaran cursos de reciclatge professional. Quant més temps hagi passat exercint la prostitució, més ajudes tindrà. I si algun dels seus clients és menor d'edat, qui anirà a la presó serà el pare del client (encara que el pobre no sàpiga res de les activitats extraescolars de son fill), i al noi li caurà també una condemna menor. I si algun client seu és, o esdevé, addicte al sexe, no podrà reclamar-li res. I si fruit d'aquesta relació sexual il·legal, algun client pateix algun accident o malaltia, tampoc li podrà reclamar res.
I ella és bona persona i no vol abusar, però a Suècia moltes prostitutes cobren dues vegades: la primera per fer el servei i la segona per a no denunciar el client (el preu de la no denúncia acostuma a ser força elevat), Bon rotllo, oi?

Així doncs, comptat i debatut, quina opció triarà la nostra jove sueca sense diners?

I nosaltres? Podem concloure que una llei que es redacta amb una determinada intenció (acabar amb la prostitució, en aquest cas) pot acabar aconseguint l'efecte diametralment oposat?

Algun dia, els teòrics de la ciència política hauran de definir la intel·ligència legislativa, la capacitat d'un legislador de fer una llei que assoleixi els objectius que pretén.

Hi ha moltes dones intel·ligents que fan propostes legislatives, però no ixen en aquesta foto.

dimecres, 5 de maig de 2010

Fucking with love (Elvis 3.0)


White men say only blacks fill it
But I can help fucking with love with you
Shall I stay
Would it be a sin
If I can help, fucking with love with you

Like my semen flows surely to your mouth
Darling but it works
Some girls are eiting it
Take your hand, fill my hole, my gut too
For I can't help fucking in love with you

Like my semen flows surely to your mouth
Darling so it goes
Some boys are doing it
Take your fist, fill my hole, intestine too
For I can't help fucking in love with you
(And I can't sit, after make love with you)




dilluns, 3 de maig de 2010

Spain marks



Aquest Sant Jordi m'han regalat el llibre Esplendor i glòria de la Internacional Papanates del Quim Monzó. El llibre és un aplec de diversos articles publicats entre el 2001 i el 2004. Un dels articles, titulat Espanya deixa marca, i publicat el 2003 m'ha cridat l'atenció.

En aquest article, l'autor ens explica com les feminazis habituals aconseguiren que es retirés aquest anunci —"Spain marks" o en català "Espanya et deixa marca"— per "sexista".
Estic totalment d'acord amb l'autor en que aquest anunci no és sexista i que retirar-lo fou una cessió absurda a una colla de puritanes androfòbiques que, a sobre, disfressen el seu discurs de progressisme i feminisme.

De l'anunci es poden criticar dues coses. La primera és que segueix amb el tòpic de Sol i platja que fa quatre dècades que ens acompanya (i que, segons els experts, ja no pot donar més de si).



La segona és que l'anunci és incomplet. Si el que volen és demostrar que Espanya et deixa marca, el que haurien d'haver fet és publicar la foto d'algú que sàpiga en pell pròpia el que són les marques que Espanya et pot deixar.

A la foto teniu Unai Romano, però hi ha més bascos, magribins, gitanos i catalans que us poden explicar quina mena de marca els ha deixat Espanya, de la ma dels seus funcionaris més fidels i patriotes: policies nacionals i guàrdies civils.

diumenge, 2 de maig de 2010

Una festa desfasada i ambigua

Diumenge dos de maig, Dia de la Mare.
No conec ningú que celebri el Dia de la Mare, tothom diu que és una festivitat purament comercial, si fa no fa, com el Dia del Pare. Conec molts fills i algunes mares, i tots em diuen el mateix: "jo a ma mare me l'estimo cada dia, no cal que els d'Elcortinglès m'obliguin a regalar-li res" diuen alguns fills; o "el dia de la mare és quan vaig parir aquest sarnatxo de fill, que ja té trenta-tres anys i no se'n va de casa ni amb aigua calenta!" afegeix alguna mare resignada.

Però a part de ser massa comercial —cosa terrible en temps de crisi com els que patim— a sobre pateix un altre greu defecte: la realitat social l'ha desbordat, està desfasada i és poc concreta. Avui en dia la paternitat, la maternitat i la família han evolucionat i s'han ampliat, conceptualment parlant. Entre el 19 de març (dia del Pare) i el 2 de maig (dia de la Mare) hi ha quaranta -quatre dies desaprofitats i que es podrien destinar a completar el Mes de la Família Moderna.
Algunes propostes:

Dia de la Donació d'Òvuls (o Dia de la Mare Genètica).
Dia del Ventre de Lloguer (o Dia de la Mare Gestant).
Dia del Donant de Semen Anònim (o Dia del Masturbador Remunerat).
Dia de la Clínica de Fertilitat (o Dia dels que es Forren).
Dia de l'Advocat que Tramita l'Adopció Internacional [nota important: en el temari del Grau en Dret s'hauria d'incloure l'assignatura Suborn de Funcionaris de Països del Tercer Món].
Dia del Biòleg Col·legiat que et fa la Putada amb el Test de l'ADN (o Dia en el que Comences a Pagar una Pensió Mensual de 475 euros, durant els propers 18 anys).
Dia de la Noia Erasmus que fa de Cangur (o Dia de la Noia que té li Dóna el Xumet al Nen i, sovint, se la Xuma al Papa).
Dia del Nòvio de la Mama Divorciada (o Dia del Que he d'Aguantar per Una Neteja de Sabre).
Dia de la Nòvia del Papa Divorciat (o Dia del Que he d'Aguantar per a Estar Ben Mantinguda).
Dia dels Divorciats amb Fills que es Casen Entre Ells (o Dia dels que Fan Barreges Explosives).




I com que la prudència és una gran virtut, que qui no vulgui pols no ha d'anar a l'era i que la millor defensa és un bon atac, caldria celebrar també:

Dia de la Vasectomia (o Dia del que s'Estalvia de pagar la Pensió Mensual de 475 euros).
Dia de la Lligadura de Trompes (o Dia de la que No ha de Patir pels Retards Menstruals).
Dia del Metge Avortista (o Dia del que Redueix Dràsticament els Índexs de Delinqüència Juvenil).