dissabte, 12 de març de 2011

Kalders

Super Ella— Hem de parlar
Semi Jo— He d'avisar l'advocat o l'ambulància?
Super Ella— Res de tot això, vull parlar de sexe.
Semi Jo— Doncs estàs amb la persona indicada. Et va agradar la darrera, oi?
Super Ella— Sincerament, no. Vull dir que no estava malament, però que ja no m'agrada tant.
Semi Jo— I això?
Super Ella— Massa curt, massa brusc, sense temps per a gaudir-ne
Semi Jo— Doncs fins fa quatre dies t'encantava! Vas ser tu la que va voler que tinguéssim trobades sexuals així: furtives, clandestines, curtes, brutes i brutals.
Super Ella— Sí, ja ho sé. I al principi m'agradava, m'excitava. Però ara... ara ja no m'agrada tant. M'agradaria que tornés a ser com abans: més tranquil·litat, més dedicació, més temps i més treballat. Amb un llit gran, una dutxa prèvia i, si pot ser, amb un jacuzzi.
Semi Jo— El que tu vulguis, reina.
Super Ella— En tot cas, no descartis que d'ací a un parell de mesos et demani una altra enclotada breu i brutal a l'àrea de descans més bruta que trobem.
Semi Jo— En prenc nota.

Internet i les xarxes socials són notícia. Ho són per les revoltes als països àrabs, on aquestes mitjans han aconseguit esquivar la censura i han permès la coordinació dels opositors al règim. Però també ho han estat ací: per l'afer Vigalondo, o pel que li ha passat al senyor Bukkàkez.

Twitter va néixer l'any 2006 com un servei de microblogs. La figura del seguidor, o follower, era, al principi, una simple comoditat. Ser seguidor permetia a l'usuari seguir les piulades que l'interessaven, sense haver d'anar cercant els diferents microblogs. Però la cosa va evolucionar cap a xarxa social: tindre més seguidors era (i encara és) sinònim d'èxit, i l'unfollow es considera un càstig a qui escriu (piula) quelcom inconvenient. Hi ha gent que es fa seguidora teua i, si en 48 hores no el segueixes tu a ell, deixa de seguir-te tot ofès.

No veig gaire diferència entre blog i microblog (Twitter): només la mida del text. En tot cas, el blog permet entrades pròpies de microblog (com aquesta o aquesta altra) i al microblog hi pots posar enllaços al blog.


Aquests dies he estat rellegint a Pere Calders, concretament Invasió subtil i altres contes. Hi ha contes de 10 pàgines, de cinc pàgines i de menys de 140 caracters:

"Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien tingut mai vies ni estació". #kalders

Si després de fer una pel·lícula de dues hores i mitja, un cineasta passa a fer un curtmetratge, no direm pas que ha deixat de fer cine, oi?

10 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Un parell més del Kaldi que tinc al bloc:

“Tot just quan estava a punt d’abastar la galleda, va fallar-li una cama i caigué al pou. Mentre queia, va passar-li allò tan conegut de veure d’un cop d’ull tota la seva vida. I la va trobar llisa, igual i monòtona (dit sigui entre nosaltres), de manera que s’empassà l’aigua d’ofegar-se amb una exemplar resignació.”

"La meva estimada em va dir que un pit sí, però que l’altre no, perquè el tenia emparaulat. Geniüt i egoista, vaig perdre l’únic que quedava disponible."

salut

Alyebard ha dit...

Gran Calders!

zel ha dit...

Doncs mira, no m'ho havia mirat així, superKalders!

El senyor gerent ha dit...

Fa temps, van pagar-me amb un taló sense fons d'un Banc de Boira. Gràcies a no haver-lo pogut cobrar, he gaudit sempre de clarianes.
(Contes breus - Meteorologia aplicada) dins "De teves a meves"

Arcangelo ha dit...

Realment trobo bastant encertada aquesta reflexió literària, fins i tot el seu vincle amb el sexe. Jo mateix, de vegades, he experimentat amb els microcontes i la veritat és que poden tenir molta més contundència que un conte de més extensió i que dona més elements de previsió. És a dir, que saltant-nos les pedanteries, són com els acudits del senyor Bukkàkez... però ell no sortirà als manuals de literatura.

Jordi ha dit...

La majoria d'usuaris de twiter, flickair i facebook no han llegit mai a Pere Calders.

Josep ha dit...

Benvolgut Reflexions en català:
Era molt bo!

Benvolgut Alyebard:
cal fer-li un homenatge

Benvolgut Zel:
un autor que cal reivindicar.

Benvolgut Gerent:
molt bo!

Benvolgut Arcangelo:
gràcies! No sé si el Pater Bukkàkez serà matèria d'estudi a les facultats de filologia i comunicació, però el format breu és antic i útil.

Benvolgut Jordi:
ni al Pedrolo, ni a Tísner o Carme Karr

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Jo pensava que el tema de la mida ja l'havíem superat. Veig que el mòn continua ple d'acomplexats

Nicamum ha dit...

Bona reflexió aquesta darrera.

Si et sóc sincera no he llegit mai res de Pere Calders i m'has fet venir moltes ganes!

A la blogosfera li pasa com a Gran Hermano, es viu tot més intensament. Això de no seguir perquè un altre no et segueix ho trobo inmadur i pueril però demostra que molts, encara que es vulguin auto-enganyar, no han madurat (o no tenen vida pròpia). És igual.

Iiiiii... En resposta al teu comentari al meu blog, et deixo això:

http://www.youtube.com/watch?v=80AvBcggCnY

Gràcies per la visita! ;)

Josep ha dit...

Benvolgut CETINA:
acomplexats sempre, no fos cas.

Benvolguda Nicamum:
llegeix Pere Calders´, és molt recomenable. També Roald Dahl i Manuel de Pedrolo.