dilluns, 14 de març de 2011

Moorphels i zubiñajos

Ens han visitat els de París. No em veig capaç de dir-vos si són parents llunyans, família política, amics de la meua ex-dona o antics companys de la presó. En tot cas saben el meu nom i número de telèfon, cosa que indica que em coneixen d'algun lloc. I si em truquen i volen quedar amb mi, és que tampoc em coneixen gaire.

El cas és que aquesta gent parlava llengües exòtiques i el meu cervell, intel·ligent i privilegiat com pocs n'hi ha, progressivament ha anat oblidant el que havia après d'altres llengües, cosa que  —afortunadament— dificultava la comunicació.

Inexplicablement, els meus acompanyants també anaven fluixos d'idiomes. I tot sovint els d'ací em preguntaven: "com es diu tal cosa en francès?", o "com es deia la cosa aquella en espanyol?".


Algun dia seré monolingüe. De moment ja sóc mono.

És en casos com aquests quan recorro als moorphels i als zubiñajos. Són paraules que semblen pròpies de l'idioma que no sabem parlar prou bé, però que el nostre interlocutor ignora que són falses i que, per context, encaixen i s'entenen perfectament.
N'hi ha de fonètics i de gràfics, segons si els emprem en el llenguatge parlat o en l'escrit. Han de tindre els fonemes propis de la llengua, quan són fonètics, i lletres i dígrafs propis quan són escrits. Es aconsellable afegir sufixos propis de la llengua en qüestió.

Anglès: Fonèticament ha de tindre consonants africades post alveolars i fricatives glotals (com la h aspirada), així com vocals llargues. Gràficament ha de tindre dígrafs com ck, ph, sh, oo i ee. Sufixos com -tion i -ing.
Per exemple: moorphels, stamblesh, dreemblation, to sgumple.
Yes, I'm late, I know and I'm sorry, but a black moorphel was sgumpling in the subway. Just in the dreemblation of Plaça de Sants station (red line).

Espanyol: Fonèticament ha de tindre fricatives velars sordes i fricatives dentals sordes. Gràficament ha de tindre la ñ i vocals amb accent tancat. Sufixos com -azo.
Per exemple: zubiñajo, marjón, juñón, centín, enjuñado.
Lamento llegar tarde, pero me han dado un marjazo en el metro con un centín enjuñado.

Francès: Fonèticament ha de tindre vocals semiobertes i semitancades, així com consonants fricatives labiodentals sonores, africades alveolars i post-alveolars i fricatives uvulars. Gràficament requereix lletres com la ç, dígrafs com ph, gn, ée, ou i tch, i vocals amb accent circumflex. Sufixos com -eaux i -été.
Per exemple: cougnardais, brêçons, grânçons, bleunété, joigneaux.
Je suis désolé, s'il vous plaît pardonnez-moi: je suis arrivé en retard à cause de le cougnardais qui s'est écrasé les brêçons du le métro, aux station Plaça de Sants (ligne rouge). Le joigneaux c'est bleunété: dans cette ville il n'y a pas grânçons dans le métro.

7 comentaris:

Alyebard ha dit...

Ik begraib geen niet. Ik been versloren oop Metro rotte line flaanse den het pumkie ( apa, ja tens l'inici de conversa en neerlandes)dank u wel

Josep ha dit...

Moltes gràcies, Alyebard. Jo sóc dels que van pels Països Baixos amb la guia de conversa Yale. Ho agraeixen molt.

pons007 ha dit...

Em sap molt de greu lo del marjazo i més si ha sigut amb un centín enjuñado

Llesca ha dit...

Jo el que vull saber és si fa servir barret de copa (cup bàrret) usualment.

helena arumi ha dit...

No hi ha com tenir recursos per anar pel món, Sr. Josep.
Em deixa vostè astorada!!!

:-))

Jordi ha dit...

I la gent gastant temps i diners en acadèmies d'idiomes.

sergibr ha dit...

I en català què? Un guiri no es pot quedar sense saber què és un massarru ni un enrocaparpelles.