dilluns, 28 de març de 2011

Quan el carrer és la frontera

Arreu del Món hi ha ciutats on un carrer separa realitats diferents i, sovint, oposades.

Passa a Belfast i a Derry, a Jerusalem i a Nablus, a Beirut i a Sidó, a Kirkuk i a Mossul, a Bangkok i a Saigon i a molts altres llocs. Són llocs on a banda i banda del carrer hi ha diferències racials, ètniques, religioses o lingüístiques que salten a la vista.

De vegades els edificis són diferents, tot reflectint l'arquitectura típica de cada comunitat. En d'altres ocasions els edificis on exactament iguals, però els veïns pengen banderes i pinten murals per a que quedi ben clar on s'és.

I no hi ha matisos ni graus, el canvi és brusc. Els membres d'una comunitat no van al barri de la comunitat veïna. I sovint, massa sovint, creuar el carrer al costat equivocat és posar en risc la pròpia vida.

I per raons que em costa d'entendre, les autoritats s'entesten en que tots són barris d'una mateixa ciutat i que han de governar-la plegats.

A Catalunya, curiosament, passa tot el contrari. Ací tenim fronteres municipals que passen pel bell mig de carrers, sovint carrers estrets, i de vegades fins i tot pel mig d'edificis. Un mateix nucli urbà està dividit en dos (o més) municipis.

És el cas de Girona i Salt, Gavà i Viladecans, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, Tiana i Montgat, Cornellà de Llobregat i L'Hospitalet de Llobregat. Malgrat ser el mateix nucli urbà, fruit del creixement econòmic i demogràfic de les darreres dècades, segueixen sent dos municipis diferents. La realitat administrativa no s'ha adaptat a la realitat urbanística i geogràfica.

Mancomuneu, mancomuneu que el Món s'acaba. Una manera de resoldre els problemes que aquesta diferència entre legalitat i realitat genera, és mancomunar serveis. De vegades els serveis mancomunats són més barats i eficients, però la majoria de vegades no és així. Hi ha multiplicitat de càrrecs (el regidor del municipi A, el regidor del municipi B i l'encarregat de l'ens metropolità són tres persones diferents amb tres sous que paguem entre tots) i ineficàcia. Un senzill exemple: l'alcaldessa de Badalona Maite Arqué (10 anys, del 98 al 2008) era també presidenta de l'Entitat Metropolitana del Transport (i una llarga llista de càrrecs més, que no detallarem). Doncs bé, us podeu creure que quan a Badalona es feia un concert amb gran afluència de públic, un concert que acabava quan el metro ja havia tancat, la senyora alcaldessa i presidenta de l'EMT no era capaç d'ampliar l'horari del metro (cosa que es fa quan juga el Barça) o ampliar la flota d'autobusos (cosa que es fa quan hi ha fires importants a Montjuïc)? No tenia coneixement dels grans esdeveniments que tenien lloc al seu municipi? O només era presidenta de l'EMT per a servir als socis del Barça!?

La paradoxa política. El PP és un partit que considera que les fronteres estatals (Espanya sempre), autonòmiques (Països Catalans mai) i provincials (Franja de Ponent? Això no existeix) són sagrades, però admeten modificacions en els límits municipals. En canvi, ERC es vol carregar les fronteres estatals, autonòmiques i provincials, però molts dels seus dirigents consideren que les fronteres municipals són sagrades. Ridícules en alguns casos, però sagrades.


L'exemple francès. No és casual que l'estat més centralista d'Europa, l'estat francès, sigui el que té més municipis i de mida més petita. En canvi, Àustria i Alemanya, estats federals, són tot el contrari.


La mida. En política, com en d'altres coses d'aquesta vida, la mida sí que importa. Elx i L'Hospitalet de Llobregat tenen, gairebé la mateixa població (230.000 i 250.000 habitants respectivament), però la capital del Baix Vinalopó té un terme municipal de 326 kilòmetres quadrats, mentre que els del Barcelonès només en tenen 12. I això condiciona, i molt.

12 comentaris:

Molon labe ha dit...

Miri lo de França segueix la màxima de "divideix i guanyaràs" no hi ha res per acabar amb els "independentistes" que crear municipis "artificialment independents" i així mentre es batussen entre ells l'estat tranquil

El porquet ha dit...

La comparativa entre França i Alemanya (amb les similituds hipano-francòfones) és de les de lliçó magistral.

Gran anàlisi.

maria ha dit...

"Ascolta", molt interessant el que dius! Vaig a rellegir-m'ho i a reflexionar que hi ha molt de suc a treure de tot aquest anàlisi.

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Al carrer de la Riera Blanca, que fa frontera entre L'H i BCN hi ha un edifici a cavall entre tots dos municipis. De fet el bany d'uns pisos pertany a BCN i la resta del pis a L'H.

Solució? Cada vegada que hi ha campanya d'empadronament tots dos municipis lluiten per ser el primer en empadronar als habitants per la pasta que reben de l'Estat per habitant empadronat.

Paraula d'empadronador.

Sergi ha dit...

Sí home sí! Què vol, carregar-se més administracions insensat? I de què viuran els pobres funcionaris? I els nens? És que mai ningú pensa en els nens?

iaiapunkarra ha dit...

La frontera a Girona no és a l'entrada de Salt. És la carretera de Barcelona, en el moment en què creues les obres de l'Ave per Emili Grahit, per sota la via. Acollonant.

Nicamum ha dit...

Un es posa a pensar i al final se'n penedeix i molt!!! Perquè, definitavmament, el món no sé si s'acaba però un bon "reset" no li vindria del tot malament...

I buuuuffffff... Si em poso a parlar dels transport públics em surt una pedra al fetge perque no entenc quina part de "TRANSPORTS PÚBLICS" no acaben d'entendre als ajuntaments. Ni transports (mai arribes on has d'arribar a l'hora) ni públic (per públic s'entén asequible també no?).

A Tarragona un abonament de 100 viatges val 35€ i caduca en un mes. I un abonament de 50 viatges val 25€ caduca en un mes i mig. Però què és això PER FAVOR! I vingui a omplir-se la boca tot dient: FOMENTEM L'US DELS SERVEIS PUBLICS...

Etc, etc, etc.

PD: Despullar-me? Ja hi ha alguna foto meva al blog on vaig nua, nua... Té trampa!!! Te trampa??? Ahhhhh!!!! :D

Jordi ha dit...

CiU i PSC no ho volen. Retallaran sanitat i ensenyament, però les poltrones son sagrades

Josep ha dit...

Estimats lectors, estimades lectores:
sovint ens pensem que tots els catalans eren antifranquistes, i que de cortijos només n'hi ha a Andalusia.
Doble error: a Catalunya hi havia franquistes (podeu llegir Els catalans de Franco d'Ignasi Riera) i tenien els seus cortijos. Més petits i més industrials, però cortijos institucionalitzats. I el PSC, com el PSOE a Andalusia, els va reciclar.

Pujana, Barto, Gavà Mar...

surfzone ha dit...

Collons quin pilot de xifres.
A tot això, suma-hi els merders per tenir punts a les escoles, per tenir punts a les residències i per tenir punts... buf, per tenir punts al carnet de conduir. Al final hi haurà tal sarta de garrotades que acabarem tots amb punts, però al cap!
Per cert, jo abans mal governat i sense mancomunar que gabatxo!

Anònim ha dit...

T'he llegit gràcies a l'enllaç que has penjat al naciodigital.cat, m'agrada molt l'analisi, sóc de l'Hospitalet i conec molt bé la frontera innecessària amb Barcelona.

Josep ha dit...

Benvolgut Surfzone:
de vegades cal donar algunes dades, sinó la retòrica buida ens allunya del debat.

Benvolgut Anònim:
el pitjor és que CiU i PSC mantenen aquest micromunicipalisme per pur interès partidista. Per exemple: si L'Hospitalet i Barcelona fossin un sol municipi, CiU mai hi guanyaria les eleccions municipals.