dijous, 24 de març de 2011

Quinze minuts


Invariablement, sempre arribava amb un mínim de quinze minuts d'antelació. A la feina, a la cita amb els amics, a la visita del metge o a l'estació de trens, sempre hi arribava amb una anticipació de, com a mínim, un quart d'hora.

I també plegava de la feina i marxava dels llocs quinze minuts abans del que tocava. Jo no sabia si era una mania que tenia o era el seu rellotge, que no anava a l'hora. Fins que un dia, va arribar a la feina tres minuts abans de l'hora i encara va demanar disculpes a tothom.

Porta tant de temps fugint del seu passat, que ha hagut de fer-se un lloc en el futur més immediat— m'aclarí un company de feina i amic.
La majoria ja ens fem encabir en el present, però ell és massa gran— afegí un altre company amb una barreja de pena i admiració.

13 comentaris:

pons007 ha dit...

segur que es el rellotge

Jordi ha dit...

M'agrada aquest relat.

Helena Bonals ha dit...

M'agrada el relat i la imatge. Jo també solc arribar de 10 a 15 minuts abans, però no marxo pas abans!

Alyebard ha dit...

Cop de barret!

iaiapunkarra ha dit...

Sí que estàs filosòfic, avui. Que ja has canviat l'hora?

Anònim ha dit...

Com es diu el paio aquest? Jo també tinc un company de feina que fa això, a veure si resulta que és la mateixa persona!

Dr. Muerte ha dit...

El proper text enlloc de parlar d'una única variable, el temps, esmeris una mica i tracti sobre la teoria de cordes home, que com a mínim culturitzarà al populatxo.

helena arumi ha dit...

Això del temps és curiós. Vull dir, la idea humana d'inventar-se una mesura, les hores, els dies, els anys... quan en realitat el temps només és un i és completament aliè a la importància que se li dóna.
Fa pensar el seu relat.

sergibr ha dit...

Això que diu el comentari anterior és discutible. El temps no només és un. No és el mateix temps per un gos que per un mosquit, així com tampoc és el mateix el temps transcorregut per una persona que per una altre. Tot depèn de les facultats per ser-ne conscients del seu pas en un determinat espai/temps. Per dugues persones, viure el mateix moment temporal pot resultar curt o fer-se interminable, és a dir, intervé doncs el que estiguem fent en aquell moment, i si ens agrada o no, per determinar el nostre propi pas del temps adaptat a la nostra pròpia conveniència.

Josep ha dit...

Estimats lectors, estimades lectores:
feia temps que no escrivia cap microrelat, i més temps que no en publicava cap enlloc.

Josep ha dit...

Benvolgut Pons 007:
no... no és el rellotge.

Benvolgut Jordi:
moltes gràcies! Tens una copa pagada.

Benvolguda Helena Bonals:
serà que tu no has de fugir del teu passat.

Benvolgut Alyebard:
Moltíssimes gràcies! Copa pagada per a vostè!

Benvolguda Iaia:
filosòfic? No pas. Calders i Pedrolo, en tot cas.

Benvolgut Anònim:
investigui vostè el passat d'aquest home, igual troba quelcom sorprenent.

Benvolgut Dr. Muerte:
mmm... m'ho posa complicat... ho intentaré.

Benvolguda Helena Arumí:
moltes gràcies!

Benvolgut Sergi BR:
ah, la física i la psicologia, interessant xoc de trens.

Maria PB ha dit...

Arribarà un dia en què de tant de fugir ràpid es trobarà sense adonar-se'n en allò que fuig.

Josep ha dit...

Benvolguda Maria PB:
insinues que el món és cíclic?