dimecres, 6 d’abril de 2011

La caçadora de cossos

M.V.— Com es diu "moraleja" en català?
Josep— Najat El-Hachmi.
M.V.— He dit "moraleja", no "mora lletja".

Aquest dimecres Barcelona ha viscut tres esdeveniments culturals de gran envergadura: el concert de Justin Bieber, el partit del Barça contra el Xàkhtar i la presentació del darrer llibre de Najat El-Hachmi.

La caçadora de cossos és un llibre on es detallen quinze encontres sexuals que té la protagonista amb quinze homes diferents. Sense noms i amb moltes descripcions. Ahir dimecres en feu la presentació a l'FNAC del centre comercial Arenas, i jo hi vaig anar.


— Temples killus. Tradicionalment, els killus de Sants anaven a Gran Via 2. L'obertura de l' Arenas els ha donat un nou lloc on trobar-se i consumir. Tenint en compte la poca afició a la literatura que tenen els killus i el racisme que practiquen, fer en aquest lloc la presentació d'un llibre de Najat El-Hachmi és, com a mínim, un esport de risc. La plaça d'Espanya era plena de noietes que anaven al concert de Justin Bieber, ucranians que anaven al futbol i romanesos carteristes.

Malauradament no hi va haver incidents. És una pena, els incidents sempre ajuden a vendre.

— Erotisme i gènere. Si ens fixem en les novel·les i llibres de relats eròtics que més han venut en aquests darrers quinze anys (o que han rebut més reconeixement, que a falta de vendes és un consol), tant originals catalans com traduccions, observem que la gran majoria han estat escrits per dones. De Maria de la Pau Janer fins a Catherine Millet, passant per Melissa Panarello o Lucrècia de Borja (internet és un suport més on publicar literatura), la literatura eròtica que triomfa està feta per dones. Només en Salvador Macip i els Germans Miranda han aconseguit fer-se un foradet a la llista dels més llegits.

Hi ha homes que escriuen novel·la eròtica, però són poc llegits. Crec que això es déu, bàsicament, a que els lectors abans de mirar el text miren l'autor. I en el cas de l'erotisme escrit per dones, les lectores creuen que s'hi veuran reflectides (encara que les biografies de l'autora i la lectora no s'assemblin gens al que li passa a la protagonista) i els lectors es posen a to imaginant l'autora fent el que descriu.

Moralitat: si vols que llegeixin els teus relats eròtics, signa amb nom de dona. Si pot ser, afegeix detalls morbosos com l'edat (Melissa Panarello), l'ofici (Valérie Tasso), el nom de les parelles (Catherine Millet) o l'origen ètnic.

I, posats a ser innovadors, d'altres detalls personals que encara no han estat explotats, però que poden tindre el seu públic:

Només de cintura cap a dalt: experiències sexuals d'una dona en cadira de rodes.

Inevitablement obertes de cames relats humits de cambodjanes víctimes de les mines antipersona.

Quant més pelut, més viril: diari eròtic d'una veterinària del zoo.

Com? Que era al revés? Que me la ficaves tu a mi? La vida sexual d'una dona amb dislèxia.

9 comentaris:

Txisky ha dit...

I faltava la Núria Feliu!

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Txisky, calia barrejar erotisme i Núria Feliu? quina imatge collons...

Anònim ha dit...

El motiu principal pel que els homes no escrivim llibres eròtics és perquè qualsevol relació més o menys pujada de to es consideraria una vulneració dels drets de la dona. Ningú publicaria Henry Miller o Charles Bukowski avui en dia, per això ens hem de conformar amb els articles de Salvador Sostres. L'únic que podem escriure ens queda limitat a les nostres experiències essent sodomitzats o com esclaus d'una dominatrix que ens humilia.
És per això que hem de recórrer a pseudònims de dona com Carmen de Mairena.

Arcangelo ha dit...

Es publica literatura eròtica feta per homes. En qualsevol cas, més que el tema del gènere crec que importa l'experiència subjectiva de l'autor. Veure el sexe de manera omniscient és pornografia.
Aquí literatura eròtica escrita per un home i una dona all together: http://www.bromera.com/index.php/fitxa-llibre-coleccions/items/loracle-imminent.html

Possibles filons de fílies: Moby Dick (o com vaig introduir l'arpó dins la meva balena), relats amb personatges col·lectius (tipus literatura social, però amb els participants en una orgia)...

Jordi ha dit...

Totes les novel.les eròtiques són iguals.

J.M.C. ha dit...

Dit amb respecte, Najat El Hachmi no respon el prototipus d'autora amb la que "els lectors es posen a to imaginant l'autora fent el que descriu". Com a mínim pel meu gust...

Josep ha dit...

Benvolgut Txisky:
ah, però vostè la troba a faltar??

Benvolguda Tikis Mikis:
no calia, gens ni mica.

Benvolgut Anònim:
ostres, Salvador Sostres, quina cosa!

Benvolgut Jordi:
rotundament fals! S'assemblen, però no són iguals.

Benvolgut JMC:
home, jo me la faria dreta.

surfzone ha dit...

Txisky, la mare que et va parir, tot el que podia pujar se n'ha anat més avall del soterrani amb la imatge de la Feliu...

Josep ha dit...

Surfzone: és el que podríem anomenar terrorisme eròtic.
Cal reformar urgentment el Codi Penal i tipificar aquest delicte.