dimarts, 19 d’abril de 2011

Quatre apunts breus (SS)

Estimats lectors, estimades lectores:
sé que amb això de la Setmana Santa, els Barça-Madrid i Sant Jordi aneu tots de bòlid, així que em limitaré a fer quatre apunts breus

1) Bustos vol més. Un clàssic de la precampanya electoral són les declaracions d'alguns polítics queixant-se de la llei electoral. El darrer ha estat l'alcalde de Sabadell i president de la Federació Catalana de Municipis, Manel Bustos. Bustos aposta per l'elecció directa per triar els alcaldes, diu que és clau per evitar que “sumes de perdedors” impedeixin governar al candidat més votat. I això ho diu un paio que, amb el 40.8% dels vots s'ha quedat a un sol regidor de la majoria absoluta.

Probablement la seua queixa ve donada pel fet que d'altres batlles amb el mateix percentatge de vots que ell —o fins i tot menys!— tenen majoria absoluta.
Aquestes immerescudes majories absolutes tenen res a veure amb certes alcaldades i amb nombrosos casos de corrupció? Pensem-hi.

2) PCC vs PCC. Aquests dies es celebra a Cuba el VIè Congrés del Partit Comunista de Cuba. No entraré a analitzar la situació política, econòmica i social de Cuba, això ja ho farà gent que en sap (o gent que no en sap gens, però que cobra per opinar). Tampoc parlaré sobre la ideologia, estratègia i organització del PCC. Només comentaré un detall, fixeu-vos en el logo del PCC:



I ara compareu-lo amb el del Partit dels Comunistes de Catalunya:



Per alguna raó, els partits comunistes llatinoamericans (PCC, PSUV, PCP-SL...) posen la bandera nacional per davant de la bandera del partit. En canvi, els partits comunistes europeus (PCC, PSUC, PCF, PCP i, en la seua època PCI i PCE) posen la bandera comunista per davant de la nacional.


3) Escriptors amb coneixement de causa. L'escriptora catalana Lluïssa Forrellad ha tret una novel·la titulada L'olor del mal i ambientada a la Roma de la post-guerra (anys 1945-1951). Es tracta d'una novel·la negra centrada en la pederàstia on hi ha mossèns i assassins. L'escriptora Lluïssa Forrellad afirma ser una enamora de Roma però, segons ella mateixa confessa, no hi ha estat mai! Només hi va dinar un dia, per a ser exactes.

Tenint en compte que aquesta senyora no ha estat mai a Roma, que no és ni ha estat mossèn i que, segurament, no té cap relació amb la pederàstia... es pot saber que carai ens vol explicar!?

Tenint en compte que els nens italians de la postguerra, les víctimes reals d'aquests pederastes, encara són vius... no estarà ficant la pota? No s'arrisca a que algú que conegui el tema li esmeni el llibre? Si tant li agrada Roma, podria haver ambientat la novel·la a la Roma del segle XVI, i segur que ningú li duria la contrària. O sí.


4) Roses i capullus. Aquests dies una ex-nòvia o ex-amant ha reaparegut a la teua vida? Ha semblat una trobada casual? O has rebut un imeil amable preguntant que és de la teua vida? Frases com "Què fas per Setmana Santa" o "On veuràs el Barça", acompanyades d'invitacions per quedar? A què es deu aquest interès sobtat?

No patiu, que no vol amor ni sexe. Només té un problema: necessita que algú li regali una rosa per Sant Jordi. I vosaltres fóreu els darrers capullus. En aquests casos, com en qualsevol altre segrest, el més assenyat és pagar i callar.

8 comentaris:

pons007 ha dit...

Algun consell de com ho hem de fer els sabadellencs per desempallegant-se d'aquest tio?

Molon labe ha dit...

Miri si vol al·lucinar en el tema de les eleccions no cal més que es fixi en el sistema andorrà d'elecció als comuns, on el partit més votat (i a la merda el %) obté la meitat de les cadires al comú (ajuntament) i l'altre meitat es reparteix en % dels vots, això vol dir que qui té més vots tot i que sigui un (50,1 vs 49,9) obté majoria absoluta... i per cert, per poder votar vint anys de residència i una prova de naturalització...

Txisky ha dit...

Jo li recordaria al Sr. Bustos que ell va arribar a ser alcalde gràcies a que tota l'oposició va votar en contra dels hereus d'Antoni Farrés. Potser és que ara veu les orelles al llop i pensa que li faran el mateix a ell, ja que fins ara tot el que aprova només ho fa gràcies al suport del Partit Popular!. Per no parlar de com convoca places urgentment per funcionaritzar a gent del partit que fins ara "només" tenia càrrecs de confiança... Se'n fa una dia ara del que suposa viure a Sabadell i treballar al seu Ajuntafems?. Encara no sé com vaig aprovar...

Alyebard ha dit...

M'encanta aquest sistema andorrà. Quan el comencem a aplicar aquí?

Jordi ha dit...

Els comunistes europeus sempre han tingut problemes amb la qüestió de les nacionalitats.

Aris ha dit...

1)depend de com et va , com tu dius si treus majoria ja et donc igual
2) es curios aixó que apuntes de la bandera davant o darrera
3)Efectivament, si no hi ha estat...però hi han escriptors que han fet llibres sense haver estat mai en el lloc del que escriuen (Juli Verne)
4)i això tens raó, ja m'hi he trobat algun cop

c.e.t.i.n.a. ha dit...

1)La llei el.lectoral només és dolenta pels que perden

2)A mi em crida més l'atenció que encara es faci servir la falç i el martell o que al logo cubà es vegin un munt d'armes

3)Escriure d'allò que no es coneix, no és això el que fan la majoria d'escriptors?

4)Si no li regalo la rosa a la meva parella a les meves ex ni t'explico

Josep ha dit...

Benvolgut Pons 007:
contracti vostè un exorcista.

Benvolgut Molon Labe:
Andorra té coses bones, però aquest sistema electoral no n'és una.
Ah, crec que, per a ser ciutadà, ara "només" calen 15 anys de residència legal al país.

Benvolgut Txisky:
sí senyor, ben dit!

Benvolgut Alyebard:
en aquest punt, vostè i jo discrepem.

Benvolgut Jordi:
sí. I amb la percepció de la realitat també.

Benvolgut Aris:
m'agraden les quatre puntualitzacions.

Benvolgut CETINA:
el punt 4 té un matís, les futures nòvies.