diumenge, 15 de maig de 2011

Estrangers delinqüents



És un tema del que fa temps que se'n parla i ara, que som al punt àlgid de la campanya electoral, encara més: Els estrangers delinqüents.

Ara que fins i tot les garrules pseudo-revolucionàries bramen contra els estrangers en general i els estrangers delinqüents en particular, m'agradaria matisar una cosa: no tots els delinqüents estrangers són dolents, alguns poden ser beneficiosos. M'explico: segons com ens afecten, hi ha cinc grans categories d'estrangers delinqüents. De més a menys nocives, són aquestes:

1) Estrangers que venen a delinquir. Normalment són persones que ja estan formades en el delicte i que ja tenen experiència en l'activitat que desenvolupen. Acostumen a ser grups organitzats i n'hi ha de diferents menes: des de veterans de la guerra de Bòsnia que assalten xalets fins a gitanos que practiquen la mendicitat amb menors, passant per carteristes, falsificadors de documents (Barcelona n'és la capital del sud d'Europa) i estafes immobiliàries (a la costa valenciana s'hi han donat molts casos).

2) Estrangers que es tornen delinqüents. Es tracta de persones honrades que venien ací a treballar i a triomfar (persones mal informades, com es pot deduir) i que per supervivència, o per pagar els deutes de la seua aventura europea, acaben delinquint. La majoria es dedica a la venta de drogues a petita escala i a furts sense violència.

3) Estrangers que treballen fora de la llei. Són eixos estrangers que treballen sense contracte (no tenen permís de treball, no els fan contracte, etc...). Fan de venedors de roses, de llaunes de cervesa o refrescos, paletes o personal domèstic. Tot i que no cometin cap crim, el fet de treballar sense cotitzar, el fet de desenvolupar negocis sense permisos ni pagar impostos, els converteix en delinqüents.

4) Refugiats. Hi ha persones que viuen ací perquè al seu país són considerats delinqüents. En alguns casos són persones que, d'acord amb les nostres lleis no han comès cap crim i ací són acollides. En d'altres casos han fet coses que ací consideraríem delicte, però pel context del seu país ho trobem justificat. En el primer cas tindríem refugiats com el Dalai Lama (no han matat una mosca, però a la Xina el volen empresonar). En el segon cas tenim els "ambaixadors" de la RASD, gent del Frente Polisario que ha lluitat contra el Marroc (i ha matat soldats marroquins) però que aquí estan protegits i no seran extraditats (per més que el Marroc els equipari amb els etarres).

5) Retirats. Són persones que han comès delictes en d'altres països i que venen ací a retirar-se. Alguns no han estat mai enxampats ni identificats, d'altres han pogut canviar d'identitat o s'han vist afavorits per la prescripció de delictes o l'absència de convenis d'extradició. Es tracta de persones que venen amb molts diners i volen gaudir de la jubilació. Són persones discretes, que no es fiquen en problemes i que respecten les nostres lleis. Gasten molt i molesten poc.

Crec que tots estem d'acord que no volem els de la categoria 1.
Les categories 2 i 3 en part són culpa nostra: o els donem mitjans per guanyar-se la vida honradament o els expulsem del país. I, òbviament, és pitjor la 2 que la 3.
La categoria 4 pot despertar moltes simpaties, però també ens pot ficar en problemes: volem que el govern xinès compri el deute públic espanyol? Volem exportar allà els nostres productes? Doncs llavors ens hauríem de plantejar si ací hem de tindre refugiats tibetans, o xinesos que han hagut de fugir per denunciar les violacions dels Drets Humans.
I per últim, la categoria 5. Crec que és la millor: aporten diners al país (sobretot als restaurants, als clubs de golf, als prostíbuls i als concessionaris d'Audi) i no generen problemes (recordeu: no es caga allà on es menja).

Països com Brasil o Mònaco bé que s'han beneficiat de gent com Ronnie Biggs o El Dioni.
Oi que volem turisme de qualitat i no turisme de borratxera? Doncs amb la delinqüència estrangera hauríem de fer el mateix: oferir un retir daurat als xoriços d'alt standing.




7 comentaris:

Txisky ha dit...

És que en realitat hauriem de parlar de pobrefòbia, perquè no m'imagino a Marbella mobilitzant-se contra els xeics amb petrodòlars!.

Jordi ha dit...

Totalment d'acord.

Arcangelo ha dit...

La lectura de la immigració que es pot extreure d'aquesta entrada diria seria que el que molesta és la classe baixa: el sicari enlloc del mafiós, el treballador il·legal enlloc del seu explotador...

En definitiva, el joc que s'han inventat l'Anglada i companyia tot baixant per la font del gat consisteix en crear divisions socials on no n'hi hauria d'haver. És absurd que a certs delinqüents se'ls expulsi i a d'altres no. O tots fora o tots dins.

Toni Cano ha dit...

Sembla que la delinqüència ibèrica pot fer el que vulgui. No he trobat cap missatge a la delinqüencia en general, només cap als que són nascuts a Hispània.

c.e.t.i.n.a. ha dit...

A la Costa del Sol ja fa anys que van optar per la cinquena opció. I van encadenar a Jesús Gil i a Julián Muñoz.

Lo rat ha dit...

Hi estic bastant d'acord. Només avançaria totes les categories una xifra i a la 1 hi posaria els espanyols que ens governen.

Josep ha dit...

Benvolgut Txisky:
exacte! Menyspreu al pobre.

Benvolgut Jordi:
moltes gràcies

Benvolgut Arcangelo:
sí senyor, o tots o cap. Però a ell ja li va bé trobar un culpable.

Benvolgut Toni Cano:
proteccionisme en plena era global.

Benvolgut CETINA:
i molts calers hi van entrar.

Benvolgut Lo Rat:
sí, aquests inmigrants amb passaport i dret a vot, i tricorni, són encara pitjors.