dilluns, 25 de juliol de 2011

65 dies després

A primers de gener vaig deixar el meu pis del segle XIX a Piju-Sants i em vaig mudar a un de més gran, nou i amb ascensor a La Bordeta, a tocar de Santa Eulàlia i la Ciutat de la Justícia.

A finals de febrer hi vaig veure les primeres dones passejant amb nicab. Només en dues ocasions les vaig veure acompanyades d'homes i criatures, gairebé sempre les veia de dues en dues. Sovint fins i tot passejant de nit. A l'abril i al maig te les trobaves constantment, sobretot per la banda de Santa Eulàlia. És més, es veien molts pocs nicabs més enllà de la Rambla del Badal, i cap passada la plaça d'Espanya. En canvi, entre el mercat de Santa Eulàlia i la plaça d'Europa se'n veien moltíssimes.

I vet ací que, a partir del dilluns 23 de maig, ja no en vaig vore cap més. Vaig seguir veient musulmas i musulmanes, és clar, molts i amb diferents vestits típics. Però amb aquesta tapamenta integral, cap ni una més. Seixanta-cinc dies després només n'he vist dues, lluny de La Bordeta: una el duia (i se li veien ulleres de pasta) i l'altra se l'havia tret (no era pas de raça blanca, si us interessa el detall), anaven amb dues criatures.

I ara la pregunta: per què entre març i maig en vaig vore tantes i ara no en veig cap? Hi ha quatre possibles explicacions:

A) Casualitat. No sempre ens trobem la mateixa gent pel carrer, ni amb la mateixa tipologia de gent. Podem trobar-nos gent molt alta, o molt baixa, o molt prima, o molt grassa. De vegades veiem moltes embarassades, o mota gent amb crosses, o molta gent gran. Podria ser casualitat, tres mesos de casualitat. Possible, tot i que molt poc probable.

B) Afers personals. Quantes dones eren en realitat? El grup més nombrós que vaig veure era de quatre nicabs, més un home i tres criatures. Però normalment eren grups de dos. Si no els podia vore la cara, i el vestit era sempre el mateix... de quanta gent parlem? De quatre persones? De cinc? Una família, dues? Vivien tots al mateix pis?
Pot ser que hagin marxat a un altre lloc, o que ara tinguin un altre horari i ja no coincideixin amb mi pel carrer.

C) Por. I si l'èxit de la PxC va espantar aquestes dones? Potser no els va espantar a elles —qui sap si viuen al marge del que passa en aquest país— sinó als homes de la família. Potser els homes de la família, espantats, els han imposat l'enclaustrament domèstic, per si de cas pateixen un atac islamofòbic. Si fos així, caldria felicitar els progres i les feministes que han pretès alliberar-les prohibint un tros de roba.

D) Muntatge. I si tot plegat ha estat un muntatge? I si dos o quatre persones, que no són musulmans, ni immigrants, ni tan sols dones (ves a saber qui hi havia allà sota!) s'han dedicat a passejar-se pels carrers de Santa Eulàlia? Si fos així, podem concloure qui ha estat l'impulsor i beneficiari d'aquest muntatge?



No tinc proves, així que no puc concloure res. Si algú ha vist o viscut quelcom semblant, que m'ho expliqui.

5 comentaris:

Molon labe ha dit...

O senzillament fa calor..., que no hi ha com el malestar personal per fer trontollar els principis religiosos...

Josep ha dit...

Estimat Molon Labe:
aquesta opció la vaig descartar de seguida. Aquest juliol és atípicament fresc i plujós. Feia molta més calor al maig que ara al juliol.

Aris ha dit...

e) estan a les rebaixes del Corte Inglés de la Plaça Catalunya, de debó, cada cop que hi vaig em trobo 2 o tres amb nicap i Ulleres de Sol! a la meva dona cada cop que les veu li agafa un atac...

Agnès S. ha dit...

T'he d'explicar una cosa.

Dos dies abans de les eleccions, divendres tarda-vespre, per un carrer cèntric d'aquí de Reus, el carrer del Vent, anavem una amiga i jo. Venia una persona amb nicab de la plaça del Mercadal, caminant de manera normal, va girar el primer carrer cap amunt, i nosaltres també anavem cap a aquella direcció, vaig observar que es va posar a caminar més ràpid, (en aquell carrer no hi havia quasi ningú), com que anava davant nostre me la vaig poder mirar bé (el que podia veure, és clar!), però em va cridar l'atenció que pujava i baixava la vorera amb aire totalment d'esportista, li vaig comentar desseguida a la meva amiga, que també se l'estava mirant i posariem la mà al foc que allò era un noi o un home.
Vaig comentar a la meva amiga el mateix que tu dius en l'apartat D.

Jordi ha dit...

La Plataforma per Catalunya es presenta a les eleccuions generals, aixi que si els tornes a veure, ja saps qui ho ha muntat.