dijous, 7 de juliol de 2011

L'any de la plaga

Fer una crítica literària és una cosa ja de per sí pedant, però començar-la fent-se una autocita ja és casus belli. Però en aquest cas està justificat: "L'originalitat és una virtut, però això no vol dir que la falta d'originalitat sigui un defecte", a la crítica d' El joc de Deu, de Salvador Macip.





La novel·la L'any de la plaga no és gens original, ans al contrari, i ja ens va bé. Intentaré ser breu i concís:

Referents: Aquesta és una novel·la de referents. No són necessàriament referents locals (passa a Barcelona com podria passar a Marsella o Nàpols), tampoc generacionals (l'autor i jo som nascuts als 70', però l'obra pot agradar a gent nascuda el 1965 o el 1985) ni tan sols socials. Són referents de cinematogràfics, literaris, musicals i televisius. Curiosament a l'obra no hi ha referències als jocs de rol, i els jocs d'estratègia i simulació.

Remakes, versions i relectures: La música és plena de versions de temes anteriors. És cert que sovint són horribles, però també és cert que moltes versions milloren l'original. També en el cine es fan remakes. Alguns són infumables, és cert, però d'altres són necessaris, ni que sigui per aportar les millores tecnològiques que van sorgint amb els anys. També en el teatre es fan relectures i noves adaptacions de velles obres. Algunes són terribles, però d'altres queden prou bé. També els llibres de divulgació científica i tècnològica s'actualitzen, amb el mateix o amb nous autors.
En canvi, les novel·les no. Actualitzar una novel·la és vist com un plagi. Potser sí que és un plagi, però en alguns casos és necessari. Marc Pastor actualitza la novel·la de Jack Finney (i les adaptacions cinematogràfiques de Don Siegel de 1956, de Kaufman del 1978, Abel Ferrara el 1993, però no la de l'Oliver Hirschbiegel del 2007). Ens planteja la mateixa història, però a la Barcelona del segle XXI. Amb internet, immigrants, i tots els elements tècnics i socials que no eren presents a la novel·la original dels anys 50'.

Es podria fer el mateix amb d'altres novel·les? S'admeten propostes.


Llibres d'aforismes: En aquest país, els llibres d'aforismes, proverbis i reflexions breus tenen poca eixida, com a molt es venen traduccions de savis orientals (coses de l'autoajuda i similars). L'únic llibre d'aforismes que ha tingut un cert èxit és de Jorge Wagensberg, A més com, menys perquè. És força recomanable, per cert.

El llibre de Marc Pastor és un llibre ple d'aforismes, proverbis moderns i reflexions breus. No es presenten com a tals, sinó que s'insereixen elegantment en el text. Seguint el fil conductor d'una història que ja coneixem, l'autor va deixant anar els seus pensaments. I he de dir que combrego amb la majoria de les seues reflexions.
Un petit dubte: es podria fer el mateix amb un altre gènere literari? Per exemple, escriure una novel·la eròtica, amb les escenes típiques, i anar hi inserint aquests pensaments. Crec que sí que és possible. És més, si tingués temps (i ja posats, em paguessin per fer-ho) ho faria inserint exactament els mateixos aforismes.

El plaer d'escriure: Es nota que el paio s'ho ha passat bé escrivint la novel·la. I a sobre ven exemplars, quina enveja!


____________________



Nota mental: si algun dia publico una novel·la, hauré de fer-ho amb pseudònim. No fos cas que el Salvador Macip i el Marc Pastor es revengin i em facin una crítica sagnant.



8 comentaris:

maria ha dit...

A mi em va agradar.^-^
El joc de Déu no l'he llegit,però tots aquests que van de plagues sempre tenen un fil argumental semblant.És normal.

zel ha dit...

Osti, vas a totes, eh nano? Ets més desvergonyit que jo! hihi

J.M.C. ha dit...

L'última burrada de Fernández Mallo és un remake d'El Hacedor de Borges, tinc entès.
Mal exemple, oi?
Ho deixo estar...

#M# ha dit...

Prova superada. El dia que tinga una revista et vull de col·laborador.

SM ha dit...

No pateixis, que a mi m'agraden les teves crítiques perquè són sinceres. No hi haurà revenja. L'exercici de recuperació d'un clàssic del Marc Pastor és fins a cert punt original en el món de la literatura (es fa més al cinema). A més, li ha quedat un llibre molt entretingut. no es pot demanar més.

Josep ha dit...

Benvolguda Maria:
a mi també m'ha agradat. És més: en recomano la lectura!
Lectura ideal d'estiu, per cert.

Benvolguda ZEL:
gràcies!

Benvolgut JMC:
mmm... he de confessar que no sé de que em parla.

Benvolgut #M#:
moltes gràcies, a disposar!

Benvolguda SM:
totalment d'acord. El llibre és entretingut i jo el recomano.

surfzone ha dit...

Jo me la vaig polir entre divendres passat i aquest divendres, de banda a banda. Em va agradar molt, a la meitat em va fer cagar de por (no literalment, clar), i em va agradar molt el joc de referents.

Josep ha dit...

La novel·la és bona, surfzone.