dilluns, 18 de juliol de 2011

L'hoste i el paràsit

S'anomena hiperparasitisme a un tipus de relació interespecífica, que es caracteritza per ser un cas particular de parasitisme, en la que un paràsit parasita a un altre paràsit.
Un hoste pot viure sense el paràsit, però el paràsit no pot viure sense l'hoste. Tot i que l'hoste viuria millor sense el paràsit, quan l'hoste ja té un paràsit ja li va bé que aparega l'hiperparàsit, ja que aquest frena el creixement d'aquell. Vindria a ser com una mena d'aliat.
Tot i que, en el fons tant el paràsit com l'hiperparàsit viuen de l'hoste principal, i l'hoste estaria millor sense aquests dos, l'hiperparàsit acaba beneficiant l'hoste, ja que evita que el paràsit creixi massa.



De vegades sembla que una part de la societat valenciana es veja a si mateixa com un hoste que pateix un paràsit. Aquest paràsit seria l'administració pública. I sembla que en aquesta relació, el polític corrupte faça el paper d'hiperparàsit, evitant que l'administració pública, el paràsit, vaja a més.

Probablement per açò hi ha tant valencians que voten el PP: per esperit pragmàticament àcrata, del gos que confia en el bacteri per a desfer-se de la puça.

Però, un cop més, s'equivoquen. I que conste que la part tèxtil és la menys important de totes.


YES, WE CAMPS

9 comentaris:

cantireta ha dit...

Jo vull ser com tu, quan em trobo baixa de moral.

Aris ha dit...

Jo crec que si Franco s'hagues presentat a unes el·leccions al Pais Valencià guanyava per majoria absoluta...

Alyebard ha dit...

Això o van a votar cuits d'aigua de valència, de fet no ho entès mai.

Lluís Bosch ha dit...

Algú haurà d'estudiar (potser d'aquí a 100 anys) què passa al País Valencià. Només cal esperar que el factor "valencià" no es contagiï a tot l'estat, però vés a saber. A Catalunya, el partit més emmerdat en la trama del Palau i el Millet té majoria quasi absoluta.

El porquet ha dit...

Si tu ho dius...

Jo he renunciat a entendre el "levante peninsular" (que no el País Valencià).

zel ha dit...

Jo també he renunciat a entendre'ls...però vaja, d'aquí més al nord tampoc n'entenc a molts...

Txisky ha dit...

És senzill d'entendre: governi qui governi tots són corruptes. Llavors obviem la corrupció per decidir la nostra opció a votar...

Jordi ha dit...

Si mana un gran corrupte, les petites corrupteles es perdonen.

Agnès Setrill ha dit...

La metàfora brutal!
I la desvcripció dels hostes tb.