dimarts, 12 de juliol de 2011

Un cas aïllat

Però es pot saber que cony ha passat!? El senyor ministre estava furibund. Les parets del seu despatx eren fermes, però semblaven tremolar, com tots els allà presents.

Heu llegit bé l'informe!? És clar que l'havien llegit bé, l'Inspector en cap i el seu ajudant l'havien redactat a partir dels testimonis dels fets, el metge que havia atès el ferit i les imatges enregistrades per les càmeres de seguretat.

Hematomes, contusions, cremades amb puntes de cigarreta... puntes de cigarreta! Però que no estava prohibit fumar a les dependències policials!?— La cara del ministre de l'interior estava agafant unes tonalitats vermelles que feien patir.

Senyor ministre, estic tan desolat com vostè...— El doctor Garrigosa, el psiquiatra que assessorava el ministeri tampoc se'n sabia avenir.

Luxacions, erosions a la pell... i, què collons és això!?— semblava que la llista era tràgicament ascendent i no s'albirava la fi. El senyor ministre no entenia algunes abreviatures.

Mmm.... Això són els miliampers. És un càlcul aproximat és clar, a partir de les lesions provocades per les descàrregues elèctriques...— L'ajudant de l'Inspector en cap intentava ser professional. O, sí més no, semblar-ho.

Tenim una comissaria energèticament estalviadora i autosuficient. Guanyadora de mitja dotzena de premis d'arquitectura. Per culpa d'aquesta mariconada de les plaques fotovoltaiques, si connectem totes les impressores hem d'apagar l'arc detector de metalls... Però ara resulta que sí que hi ha electricitat per a torturar— Ja està. Ja ho havia dit. Havia conjugat el verb que ningú volia sentir.

És un cas aïllat— Frase previsible, però inevitable, de l'inspector en cap.

Mai abans s'havia donat un cas com aquest— L'ajudant no era de gran ajuda, però ho intentava.

Els jutges ja faran complir la Llei, i el culpable ho pagarà car, però ara vull respostes polítiques. Comencem pel principi: què ha fallat en el procés de selecció? Tants anys presumint d'una policia modèlica i ara ens trobem amb això? Quina mena de tarats estem reclutant!?— Aquesta pregunta era una daga que volava directa al pit del doctor Garrigosa.

La nostra policia té un dels processos de selecció més acurats que hi ha al Món. El perfil dels candidats està estudiat fins el més petit detall, la nostra Acadèmia de Policia ha guanyat tots els guardons que es donen en aquest ram i a cada agent se li assignen només les tasques per a les quals està ben capacitat.

El doctor parlava amb vehemència, com si impartís una lliçó magistral als seus estudiants de doctorat. Els assistents l'escoltaven, tampoc podien fer res millor.



Doncs alguna cosa ha fallat— El ministre s'havia esforçat en donar-li un to de veu molt impertinent a la frase. Va agafar l'informe i va seguir recitant:
— Cops de puny, puntades de peu, amenaces, tortura psicològica i, el més greu de tot: UNA CONFESSIÓ SIGNADA!

Sí, li va fer signar una confessió, però una confessió obtinguda sota tortura no té cap validesa jurídica—L'ajudant volia demostrar que tenia estudis.

Estic desolat, és la primera vegada que passa.— L'inspector en cap estava realment desolat, però no sabem si per la gravetat dels fets o per la gravetat de les conseqüències, especialment de cara a una futura promoció.

La ment humana és complexa. Complexa i canviant. En situacions de gran pressió, com les que es poden viure en una comissaria de policia, a la gent se li pot anar la ma i cometre barbaritats que en circumstàncies normals no farien, i...— La dissertació del doctor no anava enlloc.

Sí, és clar, però ací estem oblidant un detall molt important: EL TORTURAT ERA UN POLICIA I EL TORTURADOR UN DETINGUT!

És la primera vegada que passa— L'inspector en cap no sabia dir res més.

Un detingut ha torturat un policia i, a sobre, li ha fet signar una confessió. I tot això en una de les nostres millors comissaries, guanyadora d'un Premi FAD, i.... — El ministres estava atordit.

És la primera vegada que passa, no tenim constància de cap altre cas al Món.—L'ajudant s'havia documentat, havia passat hores remenant arxius i parlava amb coneixement.

6 comentaris:

Alyebard ha dit...

Hi ha molt malfactor per aquests mons de Déu! Només un premi FAD? quina barra! amb els que ens va costar el Fengshui!! ( no sé perquè però el teu ministre em recorda un anterior Conseller d'Interior)

Txisky ha dit...

Es comença així i s'acaba de candidat del PPSOE

Jordi ha dit...

Molt bona.

Aris ha dit...

per un moment m'havies espentat, pensava que era un policia que torturava a un detingut...quina cosa més increible!

Lo rat ha dit...

És que els policies d'ara no són com els d'abans, no tenen sentit de l'humor i de seguida es queixen a la mama. En canvi els militars sí que se saben divertir, quan juguen a bombes amb els afganesos, per exemple.

Moises Rodriguez ha dit...

Jajajaja!!!! :)