dijous, 4 d’agost de 2011

Noces garriguenques 1

Estimats lectors, estimades lectores

aquests dies he tingut el blog una mica abandonat, molts de vosaltres us haureu trobat perduts sense aquest far que us il·lumina i algú fins i tot s'haurà preguntat què ha estat de mi, a vore si m'ha passat res de greu.

No cal patir, de moment. El que passa és que m'han convidat a unes noces a Les Garrigues. Açò és més dur i complicat del que sembla. Per exemple: com collons es fa el nus de la corbata?



És clar que, tractant-se de Les Garrigues, també hi puc anar amb xil·laba.

10 comentaris:

Arcangelo ha dit...

Compromisos familiars a les Garrigues a plena llum del dia? L'acompanyo en el sentiment... Anar-hi nuu és garantia de cremar-se i anar-hi tapat és garantia de deshidratar-se.

Jordi ha dit...

A les Garrigues en ple mes d'agost?

maria ha dit...

També n'hi ha que hi van sense corbata...

helena arumi ha dit...

Estàs la mar de guapo. Pots anar-hi així que segur que trenques!

Alyebard ha dit...

Generalment es fa al voltant del coll de la camisa, per tant li falta un ingredient :D

reflexions en català ha dit...

Us acompanyo en el sentimwent.

zel ha dit...

"Xato", estàs...callo! Podria tenir el teu mail? És per un convit, gràcies!

iaiapunkarra ha dit...

Collons, Josep, que ja tens el galliner esverat.

Agnès S. ha dit...

Corbata? ..ara m'has decepcionat!

Josep ha dit...

Benvolgut Arcangelo:
gràcies... molt dur...

Benvolgut Jordi:
doncs sí, i en ple mes del Ramadà.

Benvolguda Maria:
sí, el mossèn...

Benvolguda Helena:
moltes gràcies!

Benvolgut Alyebard:
ho veus? Vaig molt perdut!

Benvolgut Reflexions:
moltes gràcies

Benvolguda ZEL:
moltes gràcies!

Benvolguda Iaia:
la calor, és el que té.

Benvolguda Agnès S:
aix... és que m'obliguen...