divendres, 9 de setembre de 2011

Reflexions laiques de cap de setmana

El Govern català ha decidit modificar la Llei de Centres de Culte. Entre els aspectes més destacables hi ha:

1) Els ajuntaments ja no estan obligats a reservar sòl per acollir/construir aquests centres. "Reservar" no vol dir "regalar", però l'Anglada ja va fer la seua campanya.
És una mesura intel·ligent, tenint en compte la mida de la majoria de municipis, la situació del mercat immobiliari i el caràcter laic que haurien de tindre les administracions públiques.

2) Els temples han de "respectar les característiques arquitectòniques, culturals, de tradició, històriques i els elements artístics dels centres de culte ja existents".
És una mesura que promet ser divertida. Sobretot a llocs com Sant Cosme, Bellvitge o Badia del Vallès.

3) Aïllament acústic dels centres de culte, per a no molestar els veïns.

Aquesta em sembla la més interessant de totes. Què faran amb els campanars i les campanes que sonen tot el sant dia, i tota la punyetera nit!? (cas de l'Albi, Garrigues, hores i quarts, amb toc de recordatori a les hores, en total 90 cops al dia!).


Ja pot enfonsar-se el Món, que seguiran tocant els collons.

5 comentaris:

Lo rat ha dit...

I té efecte retroactiu? perquè llavors, a banda de deixar de tocar els collons amb les campanes, potser hauran de tirar a terra el 99% d'esglésies construides entre els 60 i els 80.

Aris ha dit...

es que som una "gran, apostòlica i romànica" i res d'importancions estranyes, home!

Jordi ha dit...

Les campanes són el menor dels problemes. El problema és quan es fiquen amb l'abotrament, l'eutanàsia, el matrimoni gay, el preservatiu o l'ensenyament de la religió.

Josep ha dit...

Benvolgut LO RAT:
bona observació. Tot i que, amb la gent que convoquen, si les enderroquessin tampoc es notaria gaire.

Benvolgut ARIS:
he he he... i pensar que el cristianisme també és d'importació. De Judea, per a ser exactes.

Benvolgut Jordi:
totalment d'acord.

surfzone ha dit...

Jo vaig viure fins als 24 anys en un poble amb campanar d'aquests que marca quarts, hores i recordatoris. El costum feia que si no volies saber l'hora, ni senties les campanes. Llavors vaig anar a un altre lloc, amb un campanar una mica més lluny. Com que aquest campanar té un to una mica diferent, vaig estar 3-4 mesos que sentia totes les campanades... i a partir de llavors, ja res.
Per cert, després d'haver viatjat a Marràqueix puc dir que les campanes són música celestial en comparació amb els crits del muetzí cridant a la pregària a trenc d'alba...