diumenge, 2 d’octubre de 2011

Reflexions teològiques de cap de setmana

Què passa quan una religió perd tots els seus adeptes? El Deu (o els deus, si és una religió politeista), que fa? Busca nous creients? Fa com els vells musics i es reinventa? Reapareix amb un nom nou i nou aspecte? S'associa amb altres deus que estan passant pel mateix tràngol?

O no és cap tràngol? Potser acaben farts de segons quins fidels...




Un cop va perdre el darrer dels seus seguidors, el deu Mithras es va fer torero? En cas afirmatiu, una plaça de bous és un temple? Es pot reaprofitar La Monumental de Barcelona per a fer-hi una gran mesquita?

7 comentaris:

Alyebard ha dit...

Bona reflexió, però Mithras és va reconvertir al cristianisme (si rasques una mica els ritus i els llocs de culte són quasi els mateixos) I per reconvertir la monumental en mesquita: falta minaret, falta sostre, s'ha de purificar el recinte; sobren demagogs com l'Anglada.

Jordi ha dit...

Si la religió és un negoci, el que fan és reconversió industrial.

Jordi ha dit...

Si la religió és un negoci, el que fan és reconversió industrial.

Lluís Bosch ha dit...

Diria que com els Rollings, a Déu li aniria bé fer una reaparició, un nou tour planetari. A veurse si encara s'aguanta els pets i convenç algú, o li recorda res. Això sí, que no vagi al Vaticà, que li agafarà un col·lapse.

Jpmerch ha dit...

Quan una religió perd tots els seus adeptes, com que no podrà fer front als seus deutes, haurà de presentar concurs de creditors o canviar de nom i adreça.

El senyor gerent ha dit...

Una religió que perd tots els seus adeptes no és religió ni és res: és una merda.

Tota religió que es preui ha de constituir el seu tinglado al voltant del concepte de la por, així s'assegura la fidelitat i l'obediència inqüestionable.

Theresia Kalogeropoulos ha dit...

XD!!!