dimarts, 18 d’octubre de 2011

Respecte als mestres

Abans, quan els pares dels alumnes eren uns pobres analfabets que no havien pogut anar a l'escola, els pares respectaven —i feien que els seus fills respectessin— els mestres i professors.

Ara, que els pares són uns rics analfabets que han hagut d'anar a l'escola i l'institut, els pares ja no respecten els mestres ni els professors.

10 comentaris:

noVa ha dit...

A l'escola de la meva filla hi ha un pòster penjat a l'entrada amb dos il.lustracions:

Una representa que és de l'any 1970 i els pares estan davant del fill fotent-li la bronca: "però quines notes son aquestes!!!!".

L'altra representa l'actualitat, amb uns pares clavant la bronca al mestre:"però quines notes son aquesteeeees!!!".

Dos imatges que valen més que mil paraules.

Jordi ha dit...

La generació nini ha existit sempre.

Anònim ha dit...

NO SERA QUE SON ELS MESTRES ELS QUE NO ES FAN RESPECTA?.
NO SERA QUE AQUESTES MANDANGAS DE LA DISCRIMINACIO POSITIVA, ELS I TE ANULAT L'ENTENIMENT?.
JUGANT AMB BARCELONA

jomateixa ha dit...

Molt bó noVa, i molta raó.
Josep, jo defenso que tots els pares no som iguals...

Alyebard ha dit...

És la llei del pèndol, la llàstima és que ha calgut una generació sencera que anès a la m. perquè se'n donesin compte.
Molt bó el poster noVa, que me'l pot fer arribar?

pons007 ha dit...

ah! les ironies de la vida!

cantireta ha dit...

Tu et vas llegir quan un em va dir un epítet molt lleig? Doncs va per aquí...
Una abraçada, Josep!

cantireta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
surfzone ha dit...

Així doncs, amb la llei del pèndol, a les filles de les meves filles (perquè estic destinat només a tenir filles, i elles, també filles) els tocarà rebre un altre cop mastegots i de cara a la paret amb els braços de genolls...

Josep ha dit...

Benvolguda noVa:
lamentable.

Benvolgut Jordi:
jo en sóc la prova, i el meu rebesavi també.

Benvolguda Anònima:
mmm... quan hom es fa profe perquè no troba feina de res més...

Benvolguda Jomateixa:
ja ho sé, però jo parlo de tendències generals, sense concretar casos particulars.

Benvolgut Alyebard:
i el que ens queda per veure, amb aquesta llei del pèndul!

Benvolgut Pons 007:
sí, les ironies!

Benvolguda Cantireta:
em sembla que estem d'acord en moltes coses.

Benvolgut Surfzone:
quan mon pare era petit i anava a escola, un mestre va deixar borni un nen. Després el pare volia matar el mestre, és clar.