diumenge, 6 de novembre de 2011

L'adúlter prudent

Eixe home era un adúlter. No practicava l'adulteri, ell era l'adulteri. Però malgrat tot estimava la seua dona i volia salvar el seu matrimoni.
Per això era tan exigent amb les seues amants, i només tenia afers amb dones que fossen més lletges, grasses, baixes i velles que la seua muller.
Que no la xupessen bé també els donava punts.
Ell sabia que prenent aquests precaucions el seu matrimoni no corria cap perill.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Una pregunta, per casualitat són autobiogràfics aquests relats? (em refereixo als que surten les etiquetes de "semi-jo").
Sovint s'utilitza l'escriptura per dir o descarregar, fent servir un alias o inventant una història, tot allò que un no s'atreveix a dir cara a cara...
Molt bons els seus posts!!!
Salutacions

Alyebard ha dit...

No era un adúlter, era un desgraciat que només lligava amb lletges.

pons007 ha dit...

prudent o idiota? a vegades costa trobar la diferència...

cantireta ha dit...

Era un adúlter amb connotacions massoquistes, vaja.

Srta. Tiquismiquis ha dit...

I ella? tambè se'ls buscava lletjos?

mirambella ha dit...

Molt mala solució, molt perill corres. Petons