dimarts, 13 de desembre de 2011

Criminals i supervivents

Fa un any es reunien tots els líders àrabs per a donar suport a Omar Hassan Al-Baixir, el dictador sudanès. Quedava un mes per a que els negres del Sudan del Sud fessin el seu referèndum d'autodeterminació i els líders àrabs no podien permetre que uns cafres els plantessin cara.
Cafre és una paraula que ve de l'àrab kafir i servia (i encara serveix) per a definir els negres no musulmans. Després dels genocidis de Darfur i Sudan del Sud, Al-Baixir encara es sentia fort.


Un any més tard, els principals avaladors del règim sudanès han caigut: Gaddafi ha estat linxat, Zine ben Alí i Abdul·lah Al-Sal·lih són a l'exili, i Mubàrak està arrestat a l'espera de judici. Baixar Al-Assad està matant abans de morir (o fugir).
Una any més tard, el Sudan del Sud és independent, i Al-Baixir supervivent de mena ha reconegut la independència i no pensa fer res per a que la gent del Darfur també voti lliurement el seu futur.

De vegades hi ha escletxes per a l'optimisme.

6 comentaris:

Senyor Merdevalista ha dit...

Ja veurem quant de temps aguanta. Per ara, sense valedors certament es mostra hàbil i amb cintura. Un malparit de mèrit.

penyabogarde ha dit...

sembla que vostè segueix mantenint la ratlla vermella damunt dels ulls. Hauria de pintar sagetes grogues al voraviu cintal de la cinta viva i aleshores estariem davant d'un Tutatis travessa-meandres. El bogardisme és impecable i la seva veu de cinta vermella tapa-ulls i de rostre tenebrós amb xandall gris clàssic i meleneta standart podria captivar la nostra ninfa Marta Coma que acostuma a cedir llavi i besada a tots els nouvinguts al nostre blog. Ànims i vingui cor-près.

Alyebard ha dit...

Això si que sembla la teoria del dòmino i no la del sud-est asiàtic! A veure quan dura dreta la fitxa!

Aris ha dit...

quina foto més ben trobada! i la pose del Gadafi es autèntica, qui li anava a dir amb ell que pringaria

marga bosch i el seu verb ha dit...

estic intrigada per el que escriu la penya bogarde, tinc la sensació que això va molt de pet a la nafra i el problema s'esvaeix a cada frase que llegeixo. Tinc la sensació que aquest home que descansa m'acaba de proporcionar la pista que enllaçá amb el món més insòlit que mai he vist: La Penya Bogarde.

Gràcies "home que descansa"

Marga

Txisky ha dit...

Impressionant lliçó!