dimecres, 25 de gener de 2012

Apunts autobiogràfics 1

Vaig començar amb mal peu. El meu fou un part complicat: vaig néixer al tretzè mes d'embaràs. Ma mare va suspendre el curs de preparació al part i va haver d'anar a recuperació.

Els anys de la meua infantesa estigueren profundament marcat per l'integrisme religiós que professaven els meus pares. Eren tan fanàtics que, hores d'ara, encara no sé quina religió practicaven.

Tinc bons records de l'escola: un neurocirurgià em feu una lobotomia que m'esborrà els records de setembre a juny, entre els sis i els tretze anys. I ja se sap: els no-records són bons records.



De la meua afició a la novel·la rosa ja en parlarem un altre dia.

4 comentaris:

Alyebard ha dit...

El telèfon del neurocirurgià el conserva. Tinc uns quants coneguts que els regalaria una lobotomia.

Dafne ha dit...

Realment particular!!! No t'havia llegit mai, i saps, m'has deixat ben parada. Potser vinc sovint a visitar-te!!! :))) (13 mesos, qui ets??? )

Anònim ha dit...

Mai no és massa tard per fer-se el testament. No passa res si has començat amb mal peu, pots morir amb el correcte i et quedaras tan content!
De totes formes, el Javascript dubto que t'ajudi. Massa gay per als homes de pelo en pecho.

sal i sucre ha dit...

Senyor meu, citi fonts. La del fanatisme religiós és una frase massa coneguda com per què vulgui fer-se-la seva.