Els anys de la meua infantesa estigueren profundament marcat per l'integrisme religiós que professaven els meus pares. Eren tan fanàtics que, hores d'ara, encara no sé quina religió practicaven.
Tinc bons records de l'escola: un neurocirurgià em feu una lobotomia que m'esborrà els records de setembre a juny, entre els sis i els tretze anys. I ja se sap: els no-records són bons records.
De la meua afició a la novel·la rosa ja en parlarem un altre dia.
4 comentaris:
El telèfon del neurocirurgià el conserva. Tinc uns quants coneguts que els regalaria una lobotomia.
Realment particular!!! No t'havia llegit mai, i saps, m'has deixat ben parada. Potser vinc sovint a visitar-te!!! :))) (13 mesos, qui ets??? )
Mai no és massa tard per fer-se el testament. No passa res si has començat amb mal peu, pots morir amb el correcte i et quedaras tan content!
De totes formes, el Javascript dubto que t'ajudi. Massa gay per als homes de pelo en pecho.
Senyor meu, citi fonts. La del fanatisme religiós és una frase massa coneguda com per què vulgui fer-se-la seva.
Publica un comentari