La mèdium seguí el procediment habitual per entrar en estat de trànsit de consciència (o com en volguessin dir). Al principi el gotet es movia lentament, després més ràpid i al final tot sol, sense l'acompanyament dels dits dels pressents. Sense cap ma ni cap dit, el got avançava decidit lletra per lletra. Un poltergeist en tota regla?
Bé, només foren 39 lletres, formant un total de 9 paraules, però el missatge de l'esperit era clar i contundent:
A- I-X-Ò É-S U-N-A E-N-G-A-N-Y-I-F-A, D-E-I-X-E-U D-E P-E-R-D-R-E E-L T-E-M-P-S!
La mèdium finalitzà la sessió amb la sensació agredolça de saber que els esperits existien i es podien comunicar amb els vius, però que la seua feina no tenia cap mena de prestigi.
Un talent desaprofitat.
6 comentaris:
P-O-D-I-E-U-E-N-V-I-A-R-U-N-E-M-A-I-L
Molt bo! M'ha recordat el cas de Bèlgica, que ha funcionat un temps, i no ho ha fet malament, sense govern. Un altre exemple de desaprofitament de talents.
S-M-S-M-É-S-C-U-R-T. Brillant, Josep!
una vegada vaig intentar fer una ouija i tot va anar bé fins que vaig posar el dit a sobre, llavors es va calar foc al taulell espontaniament, coses que passen suposo...
jejeje, que catxondo el finat!
:D
Benvolgut Alyebard:
o una piulada del Twitter.
Benvolgut JP Merch:
l'evaporació de Bèlgica continua. Espera't a vore que fa l'Elio di Rupio.
Benvolguda Cantireta:
sí, però s'ha de pagar. Bé, em sembla que la mèdium també cobra...
Benvolgut PONS:
canvia't de companyia de telecomunicacions.
Benvolguda Helena:
sí, és el que té la immaterialitat.
Publica un comentari