dimecres, 1 de febrer de 2012

Apunts autobiogràfics 2

No m'assemble gens a mon pare. Mon pare tampoc s'assemblava a son pare. I el pare de mon pare tampoc s'assemblava gens a son pare. Podríem concloure doncs que sí que tinc quelcom en comú mon pare. Coses del cromosoma Y a la 23a parella, m'imagine.

Sempre he estat un avançat als meus temps: als vint-i-tres anys vaig patir la crisi dels trenta, als vint-i-sis la crisi dels quaranta i als vint-i-vuit la dels cinquanta.

L'assignatura constava de set temes. L'examen era de cinc preguntes, a dos punts per pregunta. Vaig concentrar els meus esforços en estudiar només quatre temes, oblidant-me dels tres restants. Vaig treure un 8. De què anava l'assignatura? Combinatòria, Càlcul de Probabilitats i coses d'eixes.

Jo de petit tenia els ulls blaus, però amb els anys s'enfosquiren. Com molts altres nens.

5 comentaris:

:) ha dit...

La foto que has posat és preciosa.
Refent a l'avançament de les crisis, pensa en positiu...ja les has passat pràcticament totes. Ara a viure! :)

jordicine ha dit...

Aniré passant. Una abraçada.

Jpmerch ha dit...

Com a avançat al teu temps, ara deuries estar passant la crisi dels setanta: apagant llums, tancant portes i rondinant per tot.

Pere ha dit...

Realment, el que fa la genètica. Et poc canviar la vida en un tres o ni res!

Josep ha dit...

Benvolgut :):
ah, a veure si em paguen la jubilació ans de fer els 40 (que ja estaré per la crisi dels 90)

Benvolgut Jordi Cine:
passaràs de mi? Ben fet, qualsveol persona amb dos dits de front passaria d'un paio com jo.

Benvolgut JP Merch:
sí, i mirant les obres.

Benvolgut Pere:
sí, 23 parelles de cromosomes ballen com volen.