diumenge, 5 de febrer de 2012

Un vi excepcional

Era més que un vi bo, era un vi excepcional. La comarca, l'anyada, la conservació... totes les variables havien confluït fent d'aquest un vi únic, d'altíssima qualitat. I com que era un vi tan bo, calia una ocasió igual de bona per assaborir-lo.

Però passaven els anys i l'ocasió no arribava. És més, anaven passant els anys i els motius d'alegria eren menys, i de menor intensitat. Però tampoc les penes eren tan grans, i un vi tan bo només podia ofegar penes de gran magnitud. Cap gran tragèdia ni cap gran alegria l'acompanyà en els darrers anys de la seua vida.

Passà el temps i l'ocasió no es presentà. Avui en dia els seus néts tenen un vinagre excepcional, que amanirà la verdura que estigui a l'alçada de l'ocasió.

2 comentaris:

Ona ha dit...

Maco el que dius.
És cert, sovint pequem de voler celebrar "el millor" quan en realitat cada minut, per petit que sigui, ha de ser un fet per celebrar.
El present és el que cal viure.
Teniu sort de tenir un vinagre tan excepcional. I celebreu cada amanida que rouxeu amb ell.

Jpmerch ha dit...

Molt bo!, aquest relat. Tan bo que haguera estat millor llegir-lo en divendres que no pas en dilluns.