dimarts, 20 març de 2012

El micro i el macro

En el llenguatge públic actual (el llenguatge de periodistes, polítics i similars) el prefix macro té connotacions negatives. Allò que és macro sembla excessiu, abusiu, malbaratador, imprudent, perillós i perjudicial. Per exemple:

— La macromesquita de Salt (o de Barcelona, o de Lleida, o de Terrassa).
— El macroprostíbul de La Jonquera (o de Mataró, o de Benidorm).
— La macropresó Llevant 2.
— El macroampollot de la festa major.
— La macronarcosala.
— El macroabocador.
— El macroparc eòlic.

En canvi, el prefix micro s'associa a tot allò que és acurat, precís, estalviador, prudent, inofensiu, fàcil i fet a escala humana

— La microelectrònica.
— La microcirurgia.
— El microcrèdit.
— El microrelat.
— Les microintervencions urbanístiques.

És clar que sempre hi ha excepcions.


porno amb micropenis, dones planes i ejaculadors precoços: el futur!

5 comentaris:

MARTELL DE REUS ha dit...

una altra excepció seria el micròfon un estri extremadament perillós quan és a les mans de certs personatges.

helena arumi ha dit...

"Menys és més", ho va dir Coco Chanel, bé, referint-se a la moda de vestir i als complements.
Però es pot aplicar en molts àmbits, no a tots suposo.

Toni Cano ha dit...

No hi havia uns grans magatzems q es deien Macro?, uf!, no compraré mai allà. Ara q penso....era o és amb K.

Agnès S. ha dit...

Les etiquetes de comentari, ben trobades!

Josep ha dit...

Benvolgut Martell de Reus:
eps, que aquesta paraula és vella. La gràcia és fer paraules noves, com microtransvassament provisional i desmuntable.

Benvolguda Helena Arumí:
em pensava que això ho deien els de l'escola Bauhaus.

Benvolgut Toni Cano:
ostres, sí... ja no existeixen, oi?

Benvolguda Agnés S:
moltes gràcies!