Era un home-pronom: de vegades personal, de vegades relatiu, pocs cops reflexiu, en ocasions possessiu, sovint interrogatiu i gairebé sempre feble.
I ja se sap que passa amb els pronoms febles: són àtons, es poden agrupar i canviar fàcilment de lloc... i l'ordre no n'altera el sentit.
MICCIÓ IMPOSSIBLE 3
Fa 7 hores
10 comentaris:
Josep, em deixes sense paraules. Què xulo... Abraçada!!
I fins i tot ausents.
Molt maco i divertit. Josep, felicitats!
M'ha agradat molt.
I d'allò que "el verb es va fer home" on quedaria en aquesta reflexió tan divertida.
Boníssim.
M'ha agradat molt.
I d'allò que "el verb es va fer home" on quedaria en aquesta reflexió tan divertida.
A un pronom feble li aniria bé tenir com a parella una bona conjunció copulativa.
Brillant! Ovació dempeus!
Benvolguda Cantireta:
moltes gràcies! M'afalagues molt.
Benvolguda :):
moltes gràcies!
Benvolguda Ina Blackwood:
moltes gràcies!
Benvolgut JP Merch:
sí senyor, ben vist.
Benvolgut J Policarp:
doncs sí, el verb fou l'inici... i la fi?
Benvolgut MARTELL de REUS:
he he he... la llengua, és el que té.
Benvolgut Tirant lo Blog:
moltes gràcies!
Genial!
Publica un comentari a l'entrada