divendres, 2 març de 2012

L'home pronom

Era un home-pronom: de vegades personal, de vegades relatiu, pocs cops reflexiu, en ocasions possessiu, sovint interrogatiu i gairebé sempre feble.
I ja se sap que passa amb els pronoms febles: són àtons, es poden agrupar i canviar fàcilment de lloc... i l'ordre no n'altera el sentit.

10 comentaris:

cantireta ha dit...

Josep, em deixes sense paraules. Què xulo... Abraçada!!

Jpmerch ha dit...

I fins i tot ausents.

:) ha dit...

Molt maco i divertit. Josep, felicitats!

J.Policarp ha dit...

M'ha agradat molt.
I d'allò que "el verb es va fer home" on quedaria en aquesta reflexió tan divertida.

Ina Blackwood ha dit...

Boníssim.

J.Policarp ha dit...

M'ha agradat molt.
I d'allò que "el verb es va fer home" on quedaria en aquesta reflexió tan divertida.

MARTELL DE REUS ha dit...

A un pronom feble li aniria bé tenir com a parella una bona conjunció copulativa.

Tirant lo Bloc ha dit...

Brillant! Ovació dempeus!

Josep ha dit...

Benvolguda Cantireta:
moltes gràcies! M'afalagues molt.

Benvolguda :):
moltes gràcies!

Benvolguda Ina Blackwood:
moltes gràcies!

Benvolgut JP Merch:
sí senyor, ben vist.

Benvolgut J Policarp:
doncs sí, el verb fou l'inici... i la fi?

Benvolgut MARTELL de REUS:
he he he... la llengua, és el que té.

Benvolgut Tirant lo Blog:
moltes gràcies!

Maria Dantas ha dit...

Genial!