dilluns, 26 de març de 2012

Una dona romàntica

Ella era una dona romàntica, sensible a la bellesa i a les mostres d'afecte, i capaç d'entendrir-se quan veia dos enamorats. Per això es va quedar embadalida veient aquella parella abraçant-se i fent-se un llarg petó. Una abraçada forta i suau a la vegada, un petó intens i passional, però al mateix temps dolç i tendre. Una imatge que els fotògrafs voldrien capturar, que els cineastes intentaven filmar i que pocs pintors podrien plasmar: Una parella donant-se amor

Malauradament ell era el seu marit i ella la seua neboda. Però la dona era sensible i romàntica, i no volia espatllar eixe moment, així que va desar la destral de doble fil, la coltellina i el sac de calç viva que havia preparat i els va deixar sols, gaudint del seu amor. Per una estoneta, si més no.

2 comentaris:

helena arumi ha dit...

Quin detall. Absolutament un sí rotund a que ella era una dona sensible a la bellesa de l'amor.

mmm...m'ha encantat. Per què no n'escrius més d'aquests?

Josep ha dit...

Benvolguda Helena Arumí:
ah, l'escriptura va com va l'autor... què hi farem!!
M'agrada que t'agradi.