dimecres, 20 de juny de 2012

EuroVegas (strike 2)

La construcció d'EuroVegas a l'estat espanyol s'ha convertit en un dels culebrots d'aquesta primavera. Adelson ha demostrat ser un hàbil negociador, fent-se de pregar per totes les parts implicades. Els catalans en canvi hem demostrat que som radicals: o estem totalment a favor i farem el que calgui (discurs de CiU), o hi estem totalment en contra i bramem "EuroVegas ni ací ni enlloc" (discurs d'ICV i els nimbies).
Un servidor, en canvi, és de l'opinió minoritària: "EuroVegas? Doncs segons on i segons com". 



Mentre l'equip d'Adelson acaba de fer miques la margarida dels dubtes, jo us deixaré sis reflexions:

1) No cal que Adelson reclami rebaixar els drets socials dels treballadors: ja ho fan la CEOE i la majoria absoluta del PP. La inoperància dels dos sindicats majoritaris, vells i encarcats, també ajuda.
2) No cal tocar la Llei Antitabac: en una ciutat de clima mediterrani hi ha opcions arquitectòniques que permeten habilitar espais oberts (on es pot fumar) sense que la gent passi fred, ni es mulli els quatre dies que plou.
3) Casinos, hotels i centres de convencions no són fàbriques de satèl·lits artificials, centrals nuclears o sincrotrons d'acceleradors de partícules: no és tecnologia punta, no cal que vingui ningú de fora a ensenyar-nos com es fa, ens ho podem fer nosaltres solets.
4) No cal tocar els espais verds de la Regió Metropolitana: entre les fàbriques abandonades (en alguns casos, polígons industrials fantasmes) i les urbanitzacions fracassades (milers d'hectàres empantanegades) tenim espai de sobres.
5) La Regió Metropolitana té molts llocs dignes de ser visitats i coneguts. A part de l'aeroport d'El Prat, Sitges, i la Barcelona turística, els forasters poden visitar més coses. Casinos i centres de convencions poden ser un bon atractiu per a conèixer d'altres llocs.
6) L'accent local. Un casino a casa nostra, a part de tindre ruleta, poker i d'altres jocs internacionals, també pot oferir un bon grapat de jocs del nostre país: la botifarra, el truc, el bac-rebac i Sant Vicent, el copo, el sarangollo, el guinyot...  Recordeu: per a ser universal no cal deixar de ser local. Més aviat el contrari.

No tinc ni idea d'on s'ubicarà EuroVegas, ni si prosperaran les propostes alternatives, en tot cas no oblidem que ens vam quedar sense EuroDisney, i que això ens va permetre tirar endavant una cosa que ha anat millor, Port Aventura, i una altra que, si no fos per la mala gestió, també podria haver donat la campanada: Terra Mítica.


En fi, Marina d'Or:

 

7 comentaris:

Jpmerch ha dit...

Molt bona aquesta, però jo hi afegiria una setena, de putes ja en tenim, no cal importar-les, la qual cosa redundaria en una major seguretat vial.

M'agradaria molt la internacionalització del truc.

Anònim ha dit...

Sinful Drawing - Best Adult Cartoons Of Celebrities Like. [url=http://nuvearticles.com/general-news/celebrity-stolen-clips/]nuvearticles.com[/url]

MARTELL DE REUS ha dit...

És veritat Port Aventura ens ha anat de puta mare, fins i tot he tingut l'honor de poder rubricar al seu llibre de reclamacions una dedicatòria expressant la meva sorpresa pel fet que no m'entenguessin en "aragonès oriental".

Jordi ha dit...

Totalment d'acord Josep! Amb això i el afegeix el Jpmerch crec que ja el podem començar a construir. I si els partim per la meitat el camp als Pericos, doncs què hi farem, que juguin els partits a mig camp! Potser veuen més gols i tot!

kira permanyer ha dit...

Molt bon grapat de raons... però algunes no les veig jo, com que som capaços de manegar-ho solets en quan a tecnica. Jo treballo a un institut de investigació punter, català, però t'he de dir que la majoria de fons son europeus... a casa nostre no creiem ni recolcem el pais.. .es una pena.

Niel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Niel ha dit...

Em sembla molt bé els arguments que esgrimeixes, però hi ha una cosa que no has tingut en compte i que tu mateix reconeixes que ignores: el lloc on es vol ubicar tot aquest desfet de totxos. Estem parlant d'uns terrenys situats al bell mig del delta del Llobregat, a banda i banda de la llera del riu, on, encara que de manera força testimonial, s'hi du a terme una activitat agrícola. D'aquests terrenys, últim vestigi del que fou la rica horta del Prat, Sant Boi, Viladecans i Cornellà, en viuen mil cinc-centes famílies que, de la nit al dia, es veuran abocades a la desocupació perquè se'ls expropiaran les terres per un mal entès "bé comú", que de comú no en tindrà res, pagant-los a canvi un preu ridícul que és una ofensa a la intel·ligència.

D'altra banda, potser que no siguem tan rucs amb orelleres i mirem una mica més enllà del nostre territori per aprendre de les lliçons que altres ens poden ensenyar. Em refereixo, per exemple, al que ha passat a Mallorca. Allà, moguts per l'ànsia desmesurada de doblers (diners) es van deixar endur per una febre venedora desfermada fins que, un dia, van descobrir que ja no eren amos de casa seva. Les seves terres, que havien sigut el seu mitjà de subsistència durant segles, ara estaven en mans dels alemanys i altres estrangers.

Que el llegir no ens faci perdre l'escriure. Que per voler resoldre un problema no en creem un altre de pitjor; en aquest cas, massa poder econòmic concentrada en massa poques mans, en un país que no es caracteritza per tenir una mida gaire important.

Això sí, tot el que he dit és susceptible de ser discutit. I ara…