dijous, 19 de juliol de 2012

28 dies després

Fa vint-i-vuit dies que ho vaig fer. Pel Twitter em va arribar una convocatòria d'una productora que buscava un guionista. Vaig veure l'oferta el dia 20, i el 21 m'hi vaig posar, ja que el termini era fins el dia 22.
El dijous 21 de juny pel matí vaig pensar el tema i em vaig posar a escriure. Mai abans havia escrit un monòleg, així que vaig visualitzar uns quants vídeos per agafar el ritme. Tot i que feia anys que no escrivia en espanyol, me'n vaig sortir sense dificultats (llarga vida as corrector de Word!). Calia adjuntar un burrículum i el meu, a part de penós i ridícul, no té res a veure amb el món audiovisual. Ho vaig resoldre dient la veritat, i afengint notes en cursiva i blau a cada dada, enfontent-me de mi mateix, és clar. Començant pel nom (un nom compost)  i acabant per l'apartat d'altres.

El dijous 21 al vespre vaig enviar el burrículum amb el guió. Vint-i-vuit dies després no m'han respost, ni m'han trucat, així que he de deduir que no compten amb mi. Bé, podria intentar autoenganyar-me, ja que si han rebut 800 guions, encara no hauran tingut temps de llegir-los tots. També puc autoenganyar-me pensant que han perdut la meua adreça, els ha petat el servidor, jo em vaig equivocar d'imeil o, la millor (i més egòlatra) de totes: sóc massa bo per a ells.

Malgrat tot l'experiència ha estat satisfactòria. M'he demostrat a mi mateix que puc ser creatiu també sota pressió. I qui ha llegit el monòleg diu que està bé.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hauries de posar aquí el monòleg per poder opinar...

Josep ha dit...

Ja ho faré, un dia d'aquests.