dimarts, 31 de juliol de 2012

Els nous rics i els nous pobres

Si una cosa tenen en comú els rics i els pobres és el menyspreu envers els nous rics. Sembla com si uns no volguessin nous socis al seu selecte club, i els altres no toleressin desercions a les seues nodrides files. Trista condició la del nou ric, menyspreat pels seus antics iguals i els seus nous col·legues. 

En aquests temps de crisi perpètua que vivim, una nova categoria social ha fet irrupció: els nous pobres. Curiosament, aquests no pateixen tant de menyspreu, però tampoc reben gaire solidaritat. Per alguna estranya raó fan més peneta els que fa poc que són pobres que els que ho són de tota la vida.

I ara us deixo, que he d'anar a la meua segona residència: l'oficina de l'OTG-INEM.

4 comentaris:

Sílvia ha dit...

A mi no em fan pena ni els rics ni els pobres.

Agnès Setrill. ha dit...

Els nous pobres fan més peneta però no tots.

Algú m'ha convidat a anar aquest setembre a la teva segona residència! sort que has posat el nom i amb això l'adreça...

Jordi ha dit...

Els rics de debò són invisibles, els que es deixen veure són els fantasmes i els aspirants a ric.

Josep ha dit...

Benvolguda Sílvia:
poca ànima. O massa ànima, tal vegada?

Benvolguda Agnès Setrill:
aaah, ja ho veuen, SOM LEGIÓ!!

Benvolgut Jordi:
totalment d'acord