dijous, 20 de setembre de 2012

Record d'adolescència (LQDQN)

Ella era la noia més maca de l'institut, i jo un adolescent ple d' acne. Malgrat tots els auguris negatius, jo vaig intentar sortir amb ella (o lligar amb ella, o tindre una rebregada furtiva amb ella... el que fos). Vaig esperar el moment propici (una festa d'institut) per atansar-me a ella i fer-li les meues propostes. Vaig ser flexible i li vaig oferir un ampli ventall de propostes, que anava del matrimoni fins el sexe furtiu als lavabos de la discoteca.
Ella em va dir que no cosa força comprensible, sincerament i jo vaig tornar amb la meua colla, que em va rebre amb una forta ovació.

No sé que dir-vos, però el que he vist aquest vespre al TeleNotícies m'ha portat records d'aquell passat.

4 comentaris:

Jpmerch ha dit...

Després guanyaries les eleccions a delegat de curs, supose.

Sergi ha dit...

Sí, realment són dues situacions semblants, en certa manera. Tu vas fer el que havies de fer: provar les teves proposicions i, en cas negatiu, deixar de perdre el temps amb una quimera impossible. L'ovació va ser ben merescuda.

El president Mas té ara un paper difícil però alhora fàcil. Difícil perquè no té les millors cartes, fàcil perquè no té gaires maneres diferents de jugar-les. Si ell va jugant les cartes més lògiques, la partida quedarà entre el govern d'Espanya i el poble català.

MARTELL DE REUS ha dit...

I un cop retornat a la colla. Vau decidir muntar-vos una comuna on vau gaudir de la pràctica de l'amor lliure entre vosaltres?

helena arumi ha dit...


Si és que ets un romàntic...
M'agraden els homes que se'n recorden dels seus records d'adolescència.

;-)

Penso que la independència és més a prop que mai