divendres, 12 d’octubre de 2012

Banderes tristes


Per anar de presa i no sobrecarregar el braç lesionat, decideixo tornar del gimnàs en metro. L'agafo a l'estació d'Hostafrancs i em trobo un fotimer de banderes espanyoles. La primera reacció és de sorpresa, la segona d'aguait, i la tercera de tranquil·litat: són pocs, però les banderes es veuen molt.

Els joves i pelats són a un extrem del comboi i no em poden veure. Jo sóc a l'altre extrem, i al meu vagó els que venen de la concentració espanyolista de la plaça de Catalunya són només tres grupets: un de tres jubilats, dos killus i una família de tres membres. Tots vuit comparteixen la mateixa bandera i la mateixa mirada trista. Mal oratge, poca gent o sensació de comiat?

La família es composa per un pare de quaranta-i-pocs anys, una nena de vuit o deu anys i una noia d'uns divuit. La nena és la filla, li diu papa a l'home. La noia tant podria ser una filla, una germana o la seua parella. Pare i noia tenen smarts phones dels cars, i sembla que estiguin seguint l'actualitat pel Twitter.

Fixe la mirada en la família, el pare em veu i es posa neguitós. Jo estic potinejant el meu mòbil, una andròmina sense càmera, però el pare procura fer de pantalla i donar-me l'esquena. Té por de ser retratat, ell i la seua família.

El pare aparenta quaranta-i-pocs anys. Com era de joe? Feu el servei militar, o fou objector? De ben segur que no fou insubmís.  Va ser skin, bakala, gòtic o heavy? Per on eixia de festa? 

Baixe a Santa Eulàlia, amb els jubilats i els killus. Els killus estan desorientats, cosa que m'estranya. Pot ser que no siguen del barri? Els vells, en canvi, saben molt bé on van: a tancar-se al seu búnker, la Casa Gallega de Santa Eulàlia.

Pel carrer veig killus i garrulets que no han anat a la manifa. El seu és un espanyolisme alegre i es limiten a celebrar les victòries de La Roja. No tenen la tristor ni el ressentiment dels que han anat a la concentració.

Vaig a comprar uns dürüms, on els pakistanesos m'atenen en català. Miren BTV, on fan un reportatge sobre l'Àrtic. Deixe el canvi a la guardiola dels afectats pel terratrèmol d'Haití.

********************
  Nota: Si sumem tots els que no han anat a la manifa del 12O, ni a la de l' 11S, què tenim? Majoria absoluta del PSC. Ànim Pere Navarro, que ja et veig President!

6 comentaris:

helena arumi ha dit...


És per aquesta manera tan autèntica i veritable de narrar i veure la vida que t'admiro i t'estimo amb desmesura.

Mai deixis de ser com ets, si pots i vols.

Chapeau!

MARTELL DE REUS ha dit...

Em pensava que els bons españols de l'Opus tenien pel cap baix 8 fills. Aquests que has vist al metro deuen ser uns arreplegats.

Sílvia ha dit...

Sempre ens quedaran els paquis! Genial, aquest post

Agnès Setrill. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Agnès Setrill. ha dit...

Ho expliques i et llegeixo que sembla que he estat allí amb tu, "t'he donat un cop al braç?, ah! era el seient... menys mal, perdona".


En un altre moment, m'hagués pensat que era en un altre blog sinó arriba ser per la nota final. :-)

Josep ha dit...

Benvolguda Helena:
moltes gràcies

Benvolguda Sílvia:
doncs sí. Visca Mohammed Jordi!

Benvolguda Agnès:
m'agrada que t'agradi.

Benvolgut MARTELL:
UFF!! El seu nacionalisme també és transversal.