dimarts, 16 d’octubre de 2012

L'un per l'altre

Havia acumulat tal quantitat d'enemics que ja podia anar ben tranquil, sense amagar-se ni prendre proteccions. Els seus enemics el veien i pensaven: "bah, ja no val la pena fer-li res, és tan odiat i provoca tanta hostilitat que algú altre ja s'encarregarà d'atonyinar-lo".

4 comentaris:

Agnès Setrill. ha dit...

Fa poc em van passar això:

"TOT EL MÓN, ALGÚ, QUALSEVOL i NINGÚ. Hi havia una cosa molt important per a fer
i TOT EL MÓN estava segur que ALGÚ ho faria; perquè QUALSEVOL podia
fer-ho, però finalment no ho feu NINGÚ..."

Jpmerch ha dit...

Molt ben trobat. Ja se sap: un per l'altre la casa per agranar.

el fem fatal ha dit...

Gran observació antropològica. Potser és parent d'aquell cabró que van ascendir a l'empresa per perdre'l de vista o d'aquell podrit que els seus companys de partit van aviar a Europa amb un càrrec ben maco perquè no emprenyés.

Josep ha dit...

Benvolguda Agnès:
genial.

Benvolgut JP Merch:
per sort, en aquest cas.

Benvolguda Fem Fatal:
.... però segueix emprenyant ....