dimarts, 23 d’octubre de 2012

Materfamilia

Estava tan ocupada en fer de bona mare que no tenia temps de ser una bona mare.

6 comentaris:

Alba ha dit...

Sovint ens empenyem en voler ser o fer quelcom i mentrestant aquesta ens estem impedint a nosaltres mateixos de fer-ho.... no sé si m'explico!

Crec que amb les teves línies no podria estar millor expressat!

El porquet ha dit...

Vindria a ser una versió casolana d'aquella frase que no sabré reproduir exactament però que diu que la vida és allò que passa mentre fem plans per viure-la.

Agnès Setrill. ha dit...

Estic força rodejada de mares (i pares) d'aquests/es, (deu ser l'edat),una mica antinaturals, em sembla a mi, llegeixen massa crec jo, molta teoria, massa.
A vegades veus que juguen amb els fills i tota l'estona es dediquen a donar-los-hi axplicacion i a més no paren de mirar-se el rellotge, perquè són tant quadriculats, que encara que s'ho estigui passant bé, "ara toca sopar, ara toca dutxar-se , ara toca...

clar que hi ha coses pitjors...

cantireta ha dit...

JO vaig veure que era bon pare.
Petons.

Sílvia ha dit...

I segur que sense adonar-se'n ho era i li sortia de manera natural. Paradoxes humanes ;)

helena arumi ha dit...


Que dura aquesta frase. Sobretot perquè pot ésser molt veritat.