dilluns, 5 de novembre de 2012

El valor del silenci


Primer vingueren a buscar els comunistes,
i jo no vaig dir perquè no era comunista.
Després vingueren pels socialistes i els sindicalistes,
i jo no vaig parlar gens, perquè no era ni una cosa ni l'altra.
Després vingueren pels jueus,
i no vaig badar boca perquè tampoc era jueu.
I després vingueren a buscar-me a mi,
i fou aleshores quan em donaren una medalla en reconeixement dels servis prestats.

6 comentaris:

pons007 ha dit...

aquest es el problema, sembla que molta gent espera medalles

Doctor J ha dit...

molt bó...com diuen que va dir Einstein, "el món és un lloc perillós, no pels que fan el mal, sino pels que s'ho miren sense fer-hi res"

El senyor gerent ha dit...

Suggerència d'estil:
- on diu comunistes, posar afectats per preferents
- on diu socialistes i sindicalistes, posar gays i transexuals
- on diu jueus, posar banquers

De res.
(que ja fa dies questem al segle tuentiguan, Josep!!!).

Gaby ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Gaby ha dit...

Ha, ha!

Crec que amb la teva versió has aconseguit se més realista que l'escrit original.

Que bó!

Jordi ha dit...

El poema és d'un pastor proetestant alemany.