dimecres, 12 de desembre de 2012

Un banc és un banc

Malgrat la dramàtica situació econòmica que patia, cada dia anava a portar menjar al Banc dels Aliments.
La gent n'admirava l'altruisme però ell, pobre, estalviador i pessimista de mena, s'estava fent un raconet per quan les coses anessin a pitjor.
"Un banc és un banc, i si donen interessos tot això que he guanyat". Afirmava tot esperant temps encara pitjors.

9 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Un banc és un banc, encara que sigui un banc dolent.

Sílvia ha dit...

Molt bo!

Cesc ha dit...

Al final tots ens direm Andrés!

Oliva ha dit...

MOLT BEN EMPASCAT,SI SRO.

Josep ha dit...

Benvolguda Helena Bornals:
el banc dolent serà més bo del que ens esperem.

Benvolguda Sílvia:
gràcies, gràcies, ja sé que estic molt bo, però no me canse d'escoltar-ho.

Benvolgudt Cesc:
mmm.... aquest no l'he entès.

Benvolguda Oliva:
moltes gràcies!

El porquet ha dit...

Aquesta seria la màxima fita de perversió que podria aconseguir el sistema capitalista... oh wait...

Jordi ha dit...

M'ha recordat aquest acudit: http://www.ojosdehumanoide.com/unir-cajas-para-crear-bancos

Rosa ;) ha dit...

M'agrada aquest blog!!! Molt bona aquesta entrada...di que SIIII!!!

Josep ha dit...

Benvolgut Porquet:
perversió o virtut?

Benvolgut Jordi:
+1

Benvolguda Rosa:
moltes gràcies!