dijous, 24 de gener de 2013

El Cas Serigne

Demà divendres el senyor Serigne pujarà a un avió, rumb al Senegal, i és probable que mai més torni. Tot i que ell voldria quedar-se.


En Serigne és senegalés, té 35 anys, i és un exemple de superació personal. Va arribar en barca a les Illes Canàries, on el van recloure al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE). El van ficar a un avió i el van deixar a Madrid sense res. Va anar a petar a Barcelona, on va aprendre català, es va treure el títol de Tècnic en Farmàcia i Parafarmàcia, el títol d’Educador Financer per a Famílies Immigrants (OIT), es va apropar a les associacions culturals i es va fer casteller.
Mai ha comès cap delicte, i s'ha format, però no ha trobat feina, no li han pogut donar per la seua condició d’indocumentat. En alguns casos  també el color de la pell li ha jugat en contra. Vist el panorama, el Serigne ha decidit retornar al seu país. Sol, sense les seves filles i sense feina. S’ha acollit al Pla de Retorn Voluntari.  Malgrat ser una persona honrada, treballadora, emprenedora, intel·ligent i integrada, haurà de fotre el camp. No em fa cap pena en Serigne, ell allà on vaja prosperarà, el que em fa pena és el meu país: estem expulsant el talent autòcton, estem rebutjant el talent immigrant i ens estem quedant tota la xusma, casolana i d'importació.


9 comentaris:

Macondo ha dit...

Sovint penso que vivim en un país de pandereta!

rizoswoman ha dit...

Lo estrany seria que ho valoressin amb tanta corrupció i ignorància que ens governa. Volen que siguem un país de tercera i tal i com va tot van en el camí per aconseguir-ho.

Jordi ha dit...

Haurien d'expulsar al fatxa de l'Anglada. I a l'Albiol.

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Amén

Jaume ha dit...

Impecable. Encara n'hem d'aprendre molt.

El Profà ha dit...

Paradoxalment, quan se'n van els "Serignes" (que tan exemplarment havien arrelat al país), el nostre futur es torna una mica més negre.

Marion ha dit...

Com sé que saps, tinc preferències una mica exòtiques... però adonar-me que cada cop anem més camí de ser una república bananera no em fa cap mena de gràcia.

Ep, i això de bananera no ho dic pas pel color de la pell del Seringe, està clar, si no per la política d'escombrar cap a casa dels quatre de sempre. Aquells que no hi perden mai, passi el que passi.

No podies haver estat més clar ni concís.

Fins aviat!

Josep ha dit...

Benvolgut Macondo:
i alguns es pensen que la pandereta és millor que el tam-tam.

Benvolguda Rizoswoman:
doncs sí. En baixada.

Benvolgut Jordi:
i on ens els acceptarien?

Benvolguda CETINA:
`pots marxar en pau, germà.

Benvolgut Jaume:
doncs sí. I la que ens caurà.

Benvolgut Profà:
doncs sí, perdem talent.

Benvolguda Marion:
i encara veurem coses pitjors.

Cesc ha dit...

És tant cert com trist alhora.