dimecres, 13 de febrer de 2013

Homes de molta fe

Era un grup de persones molt creient. Era tanta la seua fe que en comptes d'erigir un temple al seu Deu, com sí feien els membres de les altres confessions religioses, van decidir no fer res i esperar a que fos el seu Deu —l'únic i veritable— qui amb la seua infinita saviesa es fes ell mateix els plànols i, amb la omnipotència que li és pròpia, s'aixequés tot solet el temple.

13 comentaris:

Dafne ha dit...

Doncs a "fe" de Déu, que el temple serà bonic!!!

XeXu ha dit...

I si era un déu molt modest que preferia mantenir-se en un segon pla? Els creients necessiten un lloc per reunir-se, no?

Quadern de mots ha dit...

... i seguien esperant... però en època de pluges algú va pensar en muntar un barracó per no mullar-se. Tot va començar en un barracó, o no.

Jordi ha dit...

Per això ser ateu és molt cansat i una mica depriment.

MARTELL DE REUS ha dit...

Aquest homes de tanta fe no devien ser de l'Opus ja que aquests darrers es van construir el bonic macro-xiringuito de Torreciudad.

El Profà ha dit...

Aquell déu, però, resultà ser més de lletres que de ciències, així que decidí començar per unes sagrades escriptures, i lo del temple ja ho faria més endavant. S'apassionà tant amb el seu projecte, que ja va pel vigèsim tercer volum, sense que encara hagi arribat al clímax total de l'acció narrativa. Així que sembla que lo del temple encara es farà esperar una eternitat...

Jaume ha dit...

Suposo… i espero… que molta, molta pressa, no tenen, no? ;D

Cesc ha dit...

La fe mou muntanyes, això si, construir temples... ja és una altra història

Gregori Samsa ha dit...

Qui els va parir
jeuen al sofà i esperen que una força superior els resolgui els problemes
A on se's vist!!!

Josep ha dit...

Benvolguda Dafne:
sí, sobretot perquè no decebrà ningú.

Benvolgut XeXu:
fills d'un deu menor? Crec quera el títol d'una pel·lícula.

Benvolguda Quadern de mots:
sí, o d'un pessebre.

Benvolgut Jordi:
això diuen els que són ateus gràcies a Deu!

Benvolgut Martell de Reus:
m'encantaria visitar Torreciudad. Pur morbo, ho confesse.

Benvolgut Profà:
paraula de Deu, sí, però transcrita per homes, traduïda per homes, llegida per homes i interpretada per homes.

Benvolgut Jaume:
depèn de si ho comparem amb els set dies de la Creació, o amb els milions d'anys del Big Bang.

Benvolgut Cesc:
moure muntanyes és el primer pas, per aplanar el terreny i fer pedreres.

Benvolgut Gregori Samsa:
asseguts al sofà... serà per això que el diumenge al matí donen misses per la tele??







Siberia ha dit...

Una gran decisió la seva. D`aquesta manera l'home hauria d'actuar amb tot allò en el que l'únic que té és fe. Seria l'única manera de no perdre res excepte aquesta fe.

Josep ha dit...

Benvolguda Sibèria:
una mica més sobre el tema http://descans.blogspot.com/2012/01/homes-de-poca-fe-1.html

Laura T. Marcel ha dit...

No se si això és el teu relat per la proposta de Relats Conjunts, però en tot cas s'hi escau d'allò més.