divendres, 8 de febrer de 2013

L'arbre caigut

En aquella contrada sempre havien dit que no s'havia de fer llenya de l'arbre caigut, i així anaven: desaprofitant la biomassa forestal i acumulant arbres morts a l'hivern, que a l'estiu eren els que feien prendre bé els incendis forestals.

9 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Ben cert: portem anys comptant els cercles de vida del arbres abatuts al bosc (Mont-ral i voltants) i deixats estar sense profit, a punt pel foc.

XeXu ha dit...

Això passa per prendre's les coses 'al peu de la lletra', que és una frase per analitzar també. Imagina't que es fos tan estricte amb les coses que diu la Biblia. Per sort, fins i tot els seus seguidors diuen que és interpretable.

Jaume ha dit...

Absolutament d'acord amb en Xexu, volem ser més papistes que el Papa i així ens va.
Bona interpretació de la realitat, Josep!

El Profà ha dit...

Un text incendiari

AlfredRussel ha dit...

Ja ho diuen, que home refranyer gos i malfaener.

Jpmerch ha dit...

Des del punt de vista de l'arbre, potser li agrade més cremar-se en plena natura que torrant llonganisses.

Dafne ha dit...

Som una espècie plena de contrarietats!!!

Judit ha dit...

A vegades, caigut, no vol dir mort!. Visc en terra de vents, i no em canso mai d'admirar que hi ha molts arbres que amb menys d'un 10% d''arrel enterrada, continuen vivint.
Per altra banda, els que ja són ben morts, tens raó, s'haurien de treure del bosc, per mantenir l'espai ben net i reduir el perill d'incendi...

Josep ha dit...

Benvolguda Olga Xirinacs:
i paguem una brigada de manteniment... QUAN HAURIEN DE PAGAR PER APROFITAR EL BOSC!

Benvolgut XEXU:
depen dels seguidors, els Testimonis de Jehovà i els jueus ultraortodoxos se la prenen al peu de la lletra. De la seua lletra.

Benvolgut Jaume:
gràcies! Posats a ser papistes, amb el Papa Clemente, del Palmar de Troya.

Benvolgut Profà:
gràcies!

Benvolgut Alfred Russel:
ostres, que bo! Un refrany antirefranyer!

Benvolgut JP Merch:
si ja és mort... com a molt alimentar els fongs i els corcs.

Benvolguda Dafne:
i açò ens fa entranyables.

Benvolguda Judit:
bon matís, sí. Però caigut, dificilment s'aixecarà. I si els altres li fan ombra, morirà.