diumenge, 17 de març de 2013

Els perills del pònting

Aquest cap de setmana ha estat notícia els perills del pònting. No parle de l’esport de risc consistent en saltar des d’un pont —convenientment lligat amb una corda— sinó a la pràctica vacançal consistent en combinar jorns laborables, amb dies festius, dies d’afers propis i baixes curosament ubicades al calendari, per així obtindre unes curtes vacances.


Si fins ara els estralls del pònting es donaven a les carreteres —amb terribles accidents i encara més terribles campanyes de sensibilització—, als aeroports —amb vagues inverses, on els milionaris (pilots i controladors) deixaven de treballar per a perjudicar els obrers— i als hotels —on a un galliner hi posaven el rètol d’ “alberg rural” i cobraven 100 €uros per nit—, aquest cap de setmana la tragèdia del pònting s’ha vist als caixers automàtics: aprofitant que el dilluns és festiu a Xipre, les autoritats del país (ço és: els alemanys) han decidit imposar un corralito. El primer corralito que viu la Unió Europea.
 
Les autoritats espanyoles s’han afanyat a dir que açò no passarà ací, però per si de cas algunes confraries de Setmana Santa ja estan preparades per a treure en processó el caixer automàtic (autèntic sant patró).

16 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

S’hauran de tornar a fer servir les rajoles?

pons007 ha dit...

Ha arribat el moment de treure els calers del banc i posar-los sota el matalàs? Comencem ja a donar voltes en cercles cridant amb els braços alçats?

Jordi ha dit...

Cuando las barbas de tu vecino veas cortar...

Josep ha dit...

Benvolgut Quadern de morts:
sí, recordi vostè que sota les llambordes hi ha una platja.

Benvolgut Pons 007:
jo fa sis anys que estic cridant en cercles i amb els braços alçats. En una altra època m'haurien posat una camisa de força, ara m'han ficat en un plató de televisió.

Benvolgut Jordi:
més retallades? Fins que les retallades no siguin les escopetes de canó retallat, no voré la cosa clara.


Jpmerch ha dit...

El pòntig sempre acaba donant-te alguna sorpresa.

Sergi ha dit...

No sé si ho sabeu però això ja ha passat a Espanya. Està passant. Les formes són diferents, més suaus, però està passant.

A Xipre diuen que faran una retallada del 6 o el 9% als dipòsits bancaris. Tenint en compte que ofereixen un 5 o un 6% d'interès anual, els xipriotes podran recuperar els diners en un any i escaig.

A Espanya, a més d'augmentar el clàssic 20% que s'emportava Hisenda dels interessos dels dipòsits, ara s'ha imposat un màxim del 1,75% d'interès per protegir els bancs en estat de semifallida que, comparat amb el 3 o el 4$ que donaven abans vol dir que ens han estafat un 2% dels nostres estalvis.

D'altra banda, observo amb curiositat a veure què diuen de Xipre aquells que aplaudien amb les orelles el model islandès basat principalment en no rescatar els bancs i, en conseqüència, que els que tinguin dipòsits als bancs es quedin sense estalvis.

Ah, les solucions màgiques. Com molen quan no som nosaltres els perjudicats directes!

Josep ha dit...

Benvolgut JP Merch:
la sorpresa dolora dels pònting no és que no hi haja corda, sinó que la corda siga massa llarga.

Benvolgut Sergi:
totalment d'acord. Economistes seriosos fa anys que denuncien això, però els grans mitjans no se'n fan ressò.

Sícoris ha dit...

Conclusió: a fer pònting sota el pont.

Lore ha dit...

Hola Josep,gràcies per la teva visita al meu blog.
Ah i la música ... jaja, a mi m'agrada també el tango, però és una petició d'un amic. Ja saps, sobre gustos ....
Una abraçada.

rosana ha dit...

És fort això de Xipre, però estan les coses com per a posar-te els diners sota la rajola i estar a casa vigilant amb la bola, presonera. Només ens falta això: els que no tenen diners amb la por de la incertesa i el que tenen alguna cosa estalviada, amb la por de quedar-se sense res. No hi han camins segurs pels quals transitar. Salut que hi hage.

microfragments ha dit...

La reedició d' "Espanya no és Grècia": "Espanya no és Xipre".

Llàstima que el nas no cresca quan es diuen mentides.


Vicent

M. Roser ha dit...

I si la corda es trenca, et dones una senyora castanya...Ja fa molt de temps que l'estiren!

Que tinguis un bon dia(amb celebració o sense.

Cristina ha dit...

Excelente artículo, abrazos muchos!

Josep ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Marion ha dit...

Millor estar preparats: ja he començat a assajar els passos per a la processó, a veure si la fem ben grossa i acaba convertint-se en la manifestació multitudinària que ningú s'atreveix a fer.

Josep ha dit...

Benvolguda Sicoris:
doncs sí, i ben trist que és.

Benvolguda Lore:
una abraçada!

Benvolguda Rosana:
la por és una variable política, no ho oblidem.

Benvolgut Vicent Microfragments:
tampoc és Islàndia, ni Noruega. Ben aviat, per no ser, ni tan sols serà Catalunya.

Benvolguda M. Roser:
la corda fa temps que es va trencar, ara només cal esperar que hi haja aigua sota el pont.

Benvolguda Cristina:
muchas gracias!

Benvolguda Marion:
així comencen moltes revolucions