dimarts, 26 de març de 2013

Sàvies mesures

Angoixats pel patiment de la gent més pobra, els rics decidiren que el més solidari era deixar els luxes. La dràstica reducció del consum provocà contracció econòmica, que destruí molts llocs de treball. L'austeritat dels rics els portà a consumir només coses barates, pròpies dels pobres, i l'increment de la demanda feu pujar el preu dels productes consumits pels pobres.

La classe mitjana, temorosa d'acabar com els pobres, va decidir estalviar molt i gastar poc. Justificadament desconfiaven de la banca, i deixaven els doblers amagats a casa. La caiguda del consum feu baixar el PIB i el VAB. I l'allunyament dels diners de les xarxes de crèdit impedí als emprenedors tirar endavant nous projectes.

Atrapats per la caritat dels rics i les pors de la classe mitjana, els pobres decidiren practicar l'únic luxe que es podien permetre: menysprear els nouvinguts a la seua classe social, parlar malament dels nous pobres, com en d'altres temps es criticava els nous rics.

I és que de porc i de senyor se n'ha de venir de mena.

8 comentaris:

Judit ha dit...

Trista i real història, la que expliques...
Com costa trobar la justa mesura, a que sí Josep?

Jpmerch ha dit...

El pitjor dels nous pobres és l'ostentació que en fan, no hi són elegants.

Molt bona!

Temujin ha dit...

Más o menos lo que esta ocurriendo ahora...

Cesc ha dit...

Com deia Chuang tzu "Pobre no és el que no té diners sino el que no posa en pràtica el que ha après". El pitjor classisme, el que existeix entre pobres.

Cris ha dit...

Impressionant descripció, Josep

Sícoris ha dit...

Fins i tot per accedir a la pobresa cal invitació prèvia.
No tenim remei!

Ina Blackwood ha dit...

"Salvo en períodos de inestabilidad social, los rencores de los miserables se dirigen a sus semejantes. Es un factor de estabilidad social."

Simone Weil

Marion ha dit...

Benvinguts els porcs i els senyors. Els uns per a unes coses i els altres, per a d'altres, evidentment.