diumenge, 24 de març de 2013

Semipresencial

Fent un Erasmus va conèixer a qui podria haver estat l'amor de la seua vida, però un cop acabat el curs va comprovar que les relacions a distància no funcionen.
Instal·lat laboralment es va casar amb la que podria haver estat l'amor de la seua vida, però la quotidianitat matà la passió i va entendre que la convivència és incompatible amb l'amor.

Actualment manté una relació amb qui està destinada a ser la dona de la seua vida: una convicta amb trenta anys de garjola assegurats.
Una relació semipresencial, amb dues hores setmanals de vis a vis és la seua fórmula de l'èxit.

11 comentaris:

Cesc ha dit...

N'hi ha molts homes que, tot hi viure amb la seva dona, també són semipresencials

Aristofeles ha dit...

m'agrada l'expresió "semipresencial" aplicada a l'amor, molt bo

Alyebard ha dit...

Cop de barret!

Judit ha dit...

Ohhhhh! No hauria de ser així! Les relacions han de ser presencials, però ser conscients que com qualsevol cosa de la vida, té un principi i un final. I tenir la capacitat de ser elegants fins i tot a l'hora de dir adéu. Saber acomiadar-se és gairebé tan important com saber començar...

Agnès Setrill. ha dit...

Segons quines relacions, anirien molt millor si només es veiessin dues hores a la setmana.

microfragments ha dit...

Sempre es pot confiar en un terme mig, no? ;)

Per cert. Pega-li una miradeta a açò: http://www.facebook.com/microfragments/posts/350818575034755


Vicent

cantireta ha dit...

Fantàstic. Està bé fins i tot per pagar les despeses de... de lo que sigo. Poques, vaja :D

miquel zueras ha dit...

Ostres, molt bó. Potser m´hauré de suscriure a la revista americana aquella que tenen contactes amb presses. Això del vis a vis ha de tenir el seu morbo. Així no hi ha cap perill de que la comvivència espatlli la relació.
Salut. Borgo.

Josep ha dit...

Benvolgut Cesc:
vols dir que són presoners?

Benvolgut Aristofeles:
i, sobretot, molt real.

Benvolgut Alyebard:
moltes gràcies. Té vostè una ronda pagada.

Benvolguda Judit:
recorda el que va dir Paracels, "és la dosi el que fa el verí".

Benvolguda Agnès Setrill:
totalment d'acord.

Benvolgut Vicent Microfragments:
oooh, vostè m'afalaga molt!!

Benvolguda Cantireta:
les despeses de l'advocat, per exemple?

Benvolgut Miquel Zueras:
això de la revista de contacte m'ha recordat aquest reportatge http://youtu.be/ys9qlvQi_8w

Cris ha dit...

Jo crec que hauríem de creure més en les persones per poder descobrir els sentiments que, encara, desconeixem.

L'amor verdader no entén de distàncies i, justament, la convivència el fa créixer..segurament encara no l'haurà conegut..

Així ho veig jo, tant de bo tingui sort i es pugui permetre el luxe de viure la vida amb un amor etern

Josep ha dit...

Apreciada Cris:
l'amor és una polisèmia molt perillosa, on es barreja la genètica (amor als fills, als germans, als pares), amb l'endocrinologia (i les sovint tràgiques alteracions hormonals), la neurologia (i certs transtorns obsessivo-compulsius) i les belles arts.

Una especialitat interdisciplinar, on no haurien de faltar els economistes. Al cap i a la fi, tota parella estable ho és també de conveniència.