diumenge, 14 d’abril de 2013

Escrache 3

L'escarni públic era diari, massiu i humiliant. L'ex-alt càrrec no havia trobat la complicitat judicial que demanava (que implorava!) i cada matí —i cada vespre— havia de patir l'atac de la massa.
Privat d'escortes i cotxes oficials, cada dia anava a la feina en transport públic, i allà la gent (la gentada i la gentola) el castigava ignorant-lo, envaint el seu espai vital, tot omplint-lo de sorolls i olors que li eren des agradables. 
Ni tan sols tenien la pietat d'odiar-lo una mica: així d'insignificant havia esdevingut.

5 comentaris:

Rachel ha dit...

Suposo que aquest podria ser perfectament el protagonista de suïcidi 1

Marion ha dit...

La indiferència és el pitjor dels càstigs.

Jpmerch ha dit...

Si no ets un odiat, ets un mort de fam.

Josep ha dit...

Benvolguda Rachel:
doncs sí. Ben lligat.

Benvolguda Marion:
a no ser que tingues fòbia social.

Benvolgut JP Merch:
ben vist. Sort que tinc enemics que m'omplen la nevera. ☺☻☺

ANNA ha dit...

Hola me gusta lo que escribes algún día tenemos que hacer intercambio de poemas para criticar mutuamente OK