dilluns, 8 d’abril de 2013

Viure de pressa


—Viu ràpid, mor jove i deixa un bonic cadàver— va dir ell
—Lo què?— va respondre ella

10 comentaris:

El senyor gerent ha dit...

Aquesta entrada és carn de tuiter. No desmereixi el bloc així, Josep.

Jpmerch ha dit...

I sobretot deixa uns organs que es puguen reutilitzar.

pons007 ha dit...

Viu a poc a poc, mor vella i deixa un cadaver com una mòmia, aquest era l'eslògan d'ella.

Judit ha dit...

Ella, segur, que estava per altres coses...

Eduard ha dit...

Sempre m'havia preguntat de què es reien tots dos a la foto. Gràcies per aclarir-nos-ho, Josep, realment tens un blog imprescindible. és clar que sara Montiel era bastant prescindible, però això no m'impedeix lamentar la seva mort. El que m'ho impedeix és la falta de temps.

Joana ha dit...

Ja no hi soc a temps... :)

Vicent Terol ha dit...

Estic confós. No era Thatcher la que s'havia mort?

Cristina ha dit...

Yo no pienso dejar nada más que cenizas... excelente post!
Te dejo un abrazo!

Josep ha dit...

Benvolgut Senyor Gerent:
el microblog no deixa de ser un blog. Com el micropenis.

Benvolgut J.P. Merch:
ah, el tràfic d'òrgans, una gran eina contra el racisme.

Benvolgut Pons 007:
.... i de la Duquessssa de Alba...

Benvolguda Judit:
sí, pels puros grossos.

Benvolgut Eduard:
el temps, un bé escàs no acumulable.

Benvolguda Joana:
vols dir??

Benvolgut Vicent Terol:
una era la Dama de Ferro, l'altre era la Senyora de Bòtox.

Querida Cristina:
otro abrazo.

cantireta ha dit...

Somric.