divendres, 21 de juny de 2013

Sopar d'antics alumnes

Era una escola d'elit, i els antics alumnes feien el seu sopar anual —cita inexcusable— tot exhibint triomfs i gaudint d'una cuina excel·lent.
Era una escola normaleta, i a través del Facebook havien intentat fer alguna trobada d'antics alumnes, però costava quadrar la data, i només aconseguiren fer-ne una, i només els solters hi assistiren per a torrar-se i oblidar les penes.
Era una escola marginal, mancada de recursos econòmics i humans, enfonsada arquitectònica i moralment, indigna del nom escola. Els seus antics alumnes sopaven junts cada dia, al menjador de la presó.

7 comentaris:

Jpmerch ha dit...

Summa cum laude.

marta ha dit...

I segurament és un dels sopars mes sincers el darrer sense necessitat d' aparenças que no ens pertocan.

AlfredRussel ha dit...

Somnie amb el dia en que els antics alumnes de la primera escola --si no tots, una bona colla-- compartiran taula (i dutxa) amb els de la tercera...

c.e.t.i.n.a. ha dit...

Quedar a sopar amb gent que t'importa una merda. I fer com que t'ho passes bé. El pla ideal.

Marion ha dit...

No m'enredaran pas per anar al sopar d'ex-alumnes, tot i que ja ho han intentat diverses vegades.

Josep ha dit...

Benvolgut JP Merch:
moltes gràcies!

Benvolguda Marta:
doncs sí. És el que té compartir quatre parets i cinc barrots.

Benvolgut Alfred Russel:
eixe dia aplegarà quan es faça la revolució.

Benvolgut CETINA:
sí, antics alumnes, companys de feina, parentel·la diversa... un drama, un drama!!

Benvolguda Marion:
a mi no m'enreden, directament m'ignoren, no em conviden!!

Vicent Terol ha dit...

Prenc nota. Com a mestre, em preocupa el fenomen de creació de delinqüents des d'una escola com eixa.