divendres, 19 de juliol de 2013

Apunts autobiogràfics 11

Mai m'han agradat les persones que pretenen explicar-me la meua vida. Sempre són persones que no em coneixen, es basen en tòpics i no encerten res.
És clar que més em preocuparia que l'encertessin: o bé he acabat sent un tòpic, o bé hi ha gent que de debò em coneix. I totes dues opcions són neguitejants.

6 comentaris:

Carme ha dit...

:) he, he, he... segur que hi ha algú que et coneix... ni ho dubtis!!! :DDD

pons007 ha dit...

Com a mínim per mi no has de patir, no tinc ni punyetera idea de qui ets :D

Loreto Giralt Turón ha dit...

Mentre tu sàpigues qui ets, rai

Joana ha dit...

Deixem que opinin, en realitat mai ens conèixen prou..
Potser no ens deixem?

Jaume ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jaume ha dit...

Crec que és més factible que t'acabin coneixent abans els demés que un mateix. I és que aquesta feina de l'autoconeixement és realment estressant.