dissabte, 20 de juliol de 2013

Postempàtic

Era tanta la seua empatia, que sentia vergonya aliena d'ell mateix. Per sort la seua heurística li permetia canviar fins a ser autoresilient.

6 comentaris:

AlfredRussel ha dit...

Està bé, però ho trobe un poc sinèrgic tot plegat.

Elfreelang ha dit...

terminologia ben trobada....tot plegat ben paradoxal , sempre s'és autoresilient si és té resiliència ....quan aplicaran l'heurística al sistema injust que patim?

Marta C. ha dit...

Hola, Josep. M'ha encantat el que escrius. Aquestes breus reflexions carregades d'intenció. Crec que és una fòrmula molt novedosa i interessant. Amb el teu permís tornaré.
Tot i que visc a Catalunya des de fa molts anys, la meva llengua materna és el castellà i és per això que quan faig "literatura" prefereixo el castellà. Una abraçada.

Judit ha dit...

Tots els excesos són dolents (o no) equilibrem? Complicat!!!!

Jpmerch ha dit...

A mi, tot açò em sembla una mena de meninfotisme reponsable.

Josep ha dit...

Benvolgut Alfred Russel:
sí, li manca implementar la sinèrgia.

Benvolgut Efreelang:
l'heurística i l'holística.

Benvolguda Marta C:
moltes gràcies! A mi també m'agrada com escrius tu.

Benvolguda Judit:
s'equlibren les entalpies i les isostàsies.

Benvolgut JP Merch:
idò!