divendres, 9 d’agost de 2013

Apunts autobiogràfics 12

Mirant enrere i fent repàs veig que els meus (pocs) grans encerts es basen en no haver fet alguna cosa: no em vaig hipotecar, no m'he fet cap tatuatge, no he consumit drogues dures...
Si pogués tornar al passat el limitaria a no fer res. I de cara al futur ho tinc ben clar: no fotre ni brot.

9 comentaris:

Gemma Sara ha dit...

Ara no recordo com va acabar el Bartelby.... me l'has recordat, no és fàcil no fer res, em sembla...

Joana ha dit...

Vacances absolutes?, no se pas si és possible.

Sílvia ha dit...

Però per deixar de fer aquestes coses n'has de fer d'altres!

Loreto Giralt Turón ha dit...

Encara que no facis res, ningú et salva d'haver de triar

Jaume ha dit...

Ara pensava si el fet de no fer res ja és un "fet" en si mateix… però pensar-hi sí que seria fer alguna cosa i potser ara no vindria al cas…

Jpmerch ha dit...

De fet, els que més èxit tenen en la vida són els que mai no han fotut ni brot.

Josep ha dit...

Benvolguda Gemma Sara:
doncs no, però mola.

Benvolguda Joana:
hi ha qui ho fa, i jo ho voldria.

Benvolguda Sílvia:
viure és triar, saber viure és saber triar, poder viure és poder triar.

Benvolguda Loreto Giralt:
pse, és el que hi ha...

Benvolgut Jaume:
l'abstenció també és una opció política, i la indiferència un fenomen social.

Rachel ha dit...

així jo vaig per bon camí...jejeje!

Josep ha dit...

És clar que sí Rachel.