dimecres, 14 d’agost de 2013

Coworking


La crisi era profunda, i molts professionals no tenien ingressos per a pagar-se el despatx professional. Per això s'acabà imposant el coworking: compartir local i recursos (internet, impressora...) per estalviar diners i, de passada aprendre coses noves.

Va començar com una experiència enriquidora. L'assessor matrimonial va aprendre la lliçó del publicista: posar-li un bon parell de mamelles, i l'enginyer proposava flors i sopars romàntics per a optimitzar els controls de qualitat
Però la cosa és torçà quan el veterinari proposà que el gos havia de canviar de parc i pipi-can, i el psicòleg infantil proposà el sacrifici del xiquet intractable.


5 comentaris:

Joana ha dit...

En aquest despatx hi fan falta portes...

joan gasull ha dit...

pitjor seria que el gos fos anomenat director del despatx i fes anar als socis al seu pipi-can per quedar-se ell amb els serveis.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Uis, tanta comunicació i obertura de ment entre experts no és normal

Jpmerch ha dit...

Genial!

Per cert, les rotondes de carretera són espais de coworking?

Josep ha dit...

Benvolguda Joana:
i finestres... i reixes!

Benvolgut Joan Gasull:
jo no descarte res.

Benvolguda Loreto Giralt Turon:
ni normal, ni recomanable.

Benvolgut JP Merch:
si hi comparteixen espai diferents professionals (policia de trànsit, venedors de fruita, prostituts de carretera....) sí.