diumenge, 22 de setembre de 2013

El darrer


Amb la força de qui sap que té la raó, va alçar la veu i va cridar:

Sempre em toca ser l'últim! Tots els altres sempre passen per davant meu, sempre!

En les seues paraules no hi havia ni mitja unça d'exageració: durant tota la seua vida havia estat sempre el darrer en ser atès, i qualsevol fotesa esdevenia prioritària i passava per davant seu.
Però tot i tindre raó, els escarcellers no entenien perquè aquell reu sentenciat a mort es queixava d'haver de ser el darrer en ser executat.

— ... i és clar, van els altres primers, i a mi em fan perdre el temps.... i van els altres primer, i ho deixen com volen, i jo m'ho he de trobar d'aquella manera... no, si al final no m'atendran i ho haurem de deixar per un altre dia, i jo ací perdent el temps...

Els zeladors sabien que el reu tenia raó, però no trobaven escaients les seues queixes.

9 comentaris:

Vicent ha dit...

Jo a aquest conte el definiria com a una paradoxa formal, és d'allò més ocorrent i original, de fet ser el darrer a ser executat pot tenir des de bondat a maldecaps. Tot depèn com ens ho mirem!

Vicent

Loreto Giralt Turón ha dit...

Home, doncs segons com es miri té tota la raó de queixar-se

Fedora ha dit...

L'espera...fins i tot davant la mort pot ser terrible. Que ho som d'impacients, els homes! Ben vist i ben contat!

Cesc ha dit...

Algú ha d'esser l'últim! Millor ser l'últim que esser pols... tanta pressa per anar enlloc.

miquel zueras ha dit...

Si és que tindrien que donar numeros com a les carnisseries o el super. Així de fàcil.
Salut. Borgo.

Sepsi Aiguadé ha dit...

He conegut gent d'una competitivitat tan absurda que, en cas de ser condemnats a mort, farien com el personatge del teu conte. Gent que competeix fins i tot quan els altres no ho saben...que sempre volen ser els primers en tot....

Josep ha dit...

Benvolgut Vicent:
m'agrada el terme paradoxa formal.

Benvolguda Loreto:
sí, imagina't la sala d'execució tota bruta i plena de sang.

Benvolgut Fedora:
ara mateix estic pendent de mirar una nota... friso!!

Benvolgut Cesc:
pressa per anar enlloc, o pressa per fugir de tot arreu?

Benvolgut Miquel Zueras:
eps, execució prèvia insaculació.

Benvolguda Sepsi:
Sí. Tot i que en aquest cas és el lament perpetu per ser sempre l'últim de la llista.

pons007 ha dit...

que el deixin fer pobret, es la última voluntat d'un condemnat, el faràs feliç

Anònim ha dit...

Els últims seran els primers.